Oriol Nel•lo aplega a Lletres de batalla un seguit d’articles publicats a l’Avui i a El País, sobretot, i escrits entre 1999 i 2003, període en què fou diputat al Parlament de Catalunya per la coalició Partit dels Socialistes de Catalunya – Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC). Aquesta filiació política explica el títol Lletres de batalla, perquè el llibre reuneix, en paraules de l’autor, les “lletres d’un geògraf destinades a la batalla política i es tracta –en el sentit medieval- de lletres de desafiament: de desafiament al desori territorial i a les seves conseqüències, de desafiament a aquells que l’han permès i, a vegades, promogut”.

Així, el llibre s’ocupa de qüestions territorials motiu de debat ciutadà i polèmica parlamentària els darrers quatre anys. S’hi repassen les peripècies de l’intent de reforma de l’organització territorial de Catalunya, amb el canvi de la llei municipal i del règim electoral dels consells comarcals, el debat

sobre la llei d’urbanisme, els intents d’impulsar mesures per a rehabilitar els barris, els problemes de la mobilitat, el projecte de llei sobre la protecció del paisatge i les polèmiques sobre la política d’habitatge.

Lletres de batalla explicita el pensament territorial del geògraf Nel•lo, fet de gran transcendència atès el seu ascendent al PSC-CpC en aquestes qüestions. El llibre defensa una reforma de l’organització territorial basada en tres principis: “la voluntat d’aproximar tant com sigui possible la gestió dels serveis als ciutadans (subsidiarietat), les possibilitats de control democràtic de les institucions (transparència) i l’optimització en la gestió dels recursos (eficiència)”. Ensems que “propugna un canvi de rumb en la política territorial de Catalunya, un cop de timó que permeti articular el nostre territori de forma més equitativa, més eficient i més sostenible”.