econòmics en la dialèctica territorial Barcelona-Catalunya. No és debades, precisament, que un dels aspectes analitzats amb més deteniment per Orviati en aquest article hagi estat el canvi de pautes de poblament, de la distribució geogràfica de la població metropolitana. Les referències a treballs d’Arribas, de Cabré, de Mendizàbal, de Módenes i d’altres investigadors del Centre d’Estudis Demogràfics de Cerdanyola del Vallès palesen la sensibilitat geogràfica de l’autora.

D’entre l’articulat de conclusions d’aquest article inicial, voldria destacar les dues darreres: “s’aferma un teixit productiu prou difús en el territori, més terciaritzat, més flexible, amb una reducció de la dimensió mitjana de l’empresa i una més intensa precarització de l’ocupació” i “és pot mesurar un fenomen de convergència progressiva dels nivells de renda entre les dues corones metropolitanes i el municipi de Barcelona, amb la conseqüent reducció de les desigualtats socials de les categories que formen l’estructura socioeconòmica de la població de l’AMB”. [19]

La temàtica del segon article, la Barcelona postolímpica: dinàmiques residencials i processos de transformació de l’espai urbà [41-77], enfoca el negoci promès en el títol de la publicació de manera explícita. L’anàlisi de les dades més recents sobre dinàmiques residencials metropolitanes es basa, a més de les fonts estadístiques habituals, en la lectura crítica de reflexions i estudis suscitats en el marc del debat postolímpic, sobretot, és clar, en la vessant dels impactes induïts en les pautes residencials i aspectes colaterals. Han estat espigolats en una bona colla de publicacions promogudes, en gran part, per l’Ajuntament de Barcelona durant la segona meitat dels anys noranta: Barcelona Metropolis Mediterránea, Barcelona Economia, Barcelona Urban Spaces 1981-1996, Papers de l’Institut d’Estudis Metropolitans, Barcellona, un nuovo ordine territoriale, Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, etc. Insisteixo en el fet, ben significatiu políticament parlant, que Orviati no hagi pogut trobar aportacions sinó és a partir de l’any 1995, quan ja s’havien escolat tres anys d’ençà la clausura dels Jocs.