Agrupa tres articles que tenen per denominador comú la valoració de l’impacte ocasionat per la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona. Són una part dels resultats obtinguts per la doctora Federica Orviati en la seva prolongada i profitosa recerca sobre el territori metropolità de Barcelona i de la seva societat. Va iniciar les seves indagacions cap a mitjans dels anys noranta en relació amb la planificació i organització dels Jocs i amb l’objectiu d’aprofundir el model d’integració entre ciutadania i administració pública. Fruit d’aquella primera estada entre nosaltres, en va resultar la seva tesi de doctorat, titulada Trasformazioni territoriali e ruolo dei poteri pubblici: il caso di Barcellona, defensada a la Universitat de Trieste en el Departament de Ciència Política i publicada per la mateixa Universitat el 1998.

En el decurs d’una segona estada, a les darreries de segle i de mil•leni, Orviati aplegà materials i opinions sobre la ressaca postolímpica. Queden reflectits en els tres articles d’aquest llibre. Com assenyala Maria Paola Pagnini, “per bé que els tres temes

siguin entrellaçats i interdependents ha estat preferida la seva publicació en la forma de treballs separats, perquè cadascun contribueix a entendre la Barcelona d’avui, per l’ús de mètodes i fonts diverses” [1]. Tant se val que ens avancem a donar les valoracions que més escauria disposar al final de la ressenya: el tríptic acompleix perfectament aquells propòsits d’entendre Barcelona en el marc de Catalunya i del món. En conseqüència, el desenvolupament i les conclusions dels articles, o assaigs, si ho preferiu, són una aportació significativa i valuosa en el ‘debat Barcelona’.

En el primer article, repassa els canvis econòmics i sociodemogràfics recents en l’àmbit metropolità de Barcelona i en el de Catalunya després del 92 [5-40]. Desprès de posar el lector en antecedents sobre l’economia catalana dels anys noranta, destaca les relacions entre producte interior brut i dinàmica demogràfica per a les sis comarques metropolitanes. En una segona part, tan ben documentada com l’anterior, destaca el paper dels factors demogràfics i