En l’apartat de presentació dels territoris [7-27], es resumeixen els trets bàsics del territori, de la població i la seva dinàmica, de l’economia i el nivell d’activitat i dels contextos institucionals andorrà, espanyol i francés de cada regió. La sistematització de la informació sobre el darrer topant és especialment profitosa. També hi ha una descripció física explícita i unitària de la serralada dels Pirineus. Però resulta un pèl curta. És, potser, la manifestació del protagonisme més aviat aparent i testimonial que té al llarg l’obra?

L’estat actual i l’evolució recent (1975-2001) de les infraestructures [29-62] de transport es detalla juntament amb la descripció i la valoració de la càrrega de trànsit que suporten. Així mateix, es dóna informació sobre els projectes en curs d’elaboració i d’execució a Espanya i a França. La informació sobre el context institucional del capítol anterior té continuïtat en el que ara ens ocupa a través d’una valuosa explicació dels models francès i espanyol de gestió de la obra pública en el domini de les infraestructures del transport. No és pas cap transgressió pedagògica. Reflecteix i

resumeix, molt acuradament, una exploració molt aprofundida dels viaranys que permeten endinsar-nos en les selves administratives dels dos estats esmentats. D’Andorra, no se’n parla pas. Potser no fan carreteres?

Dels mapes d’aquest apartat voldria demanar l’atenció pel que presenta la xarxa ferroviària de la Península i de França [p. 43]. El contrast de densitats al nord i al sud dels Pirineus dóna per a una lliçó molt completa de geografia i història. Com ja he apuntat abans, els autors no podien pas permetre’s les incursions educatives. Amb aquest objectiu didàctic, compareu-lo amb el mapa de trànsit de mercaderies per segment de xarxa i estació de 1999 [p. 97]. El complementa molt bé.

L’apartat tercer, dedicat al transport de viatgers [63-81] presenta la localització dels fluxos de persones. En general, té ben poc a veure amb els transports en els Pirineus. És, sense embuts, la descripció del fenomen en les regions d’Espanya i França que es toquen pels Pirineus. Les dades i referències al transport urbà, als metros de Barcelona, Bilbao i Tolosa, em semblen fins i tot excessives, d’una dimensió escalar fora de