La segona part del treball [90-154] és un catàleg de seixanta indrets de Catalunya l'interès dels quals rau en ser els dipositaris tangibles de llegendes que poden tractar-se des de l'òptica mitogeològica. En analitzar la significació d'una mostra tan àmplia de localitats no podem deixar de banda la de la seva distribució geogràfica. Tal i com mostra el mapa de la pàgina 90, aquesta distribució no és de cap manera aleatòria. La majoria dels llocs s'agrupen en l'espai que hauria estat escombrat per l'obertura d'un vano imaginari amb el seu piu situat, si fa o no fa, sobre Sant Llorenç del Munt, des de la línia que l'uniria amb el Montsec, a ponent, fins a la que l'enllaçaria amb les Alberes, per llevant. És l'àmbit geogràfic que encara ben entrat el segle XIX era conegut com la Muntanya: el terç de Catalunya més apartat de les vies de circulació clàssiques i el teatre de totes les carlinades. Se'ns acudeixen diverses argumentacions per comentar aquesta

distribució tan agrupada del topollegendari. Tanmateix, ara sí, avui no toca.

Per a cadascun dels indrets, Roma descriu la llegenda que té associada així com un itinerari molt detallat i, per tant, de gran ajuda per a ensopegar amb uns objectes que, molt sovint, tenen unes dimensions esquifides o bé una aparença gairebé imperceptible. Els nombrosos esquemes d'aproximació encara faciliten més la troballa.

Per tot plegat, Roma posa una nova fita en aquella ruta intel·lectual a la qual ens referíem en encetar aquesta ressenya. N'esperem ja des d'ara la següent. [pau alegre]