Les anàlisis d'exemples concrets es refereixen a llegendes, no pas rondalles, relacionades amb una seixantena de manifestacions de la natura de dimensions molt diverses, des d'un massís de diversos quilòmetres quadrats d'extensió, com per exemple la Maladeta, fins a un roc o empremta no gaire més gran que un llapis. La desencriptació dels discursos populars que aquests objectes han motivat es disposa en la primera part del llibre [14-89] i va ordenada per les grans categories d'accidents geogràfics als quals fan referència: les muntanyes, les agulles, les tarteres, les pedres -n'hi ha una gran varietat: els peus de Déu o de la Verge, les petjades del diable o les dels moros, els dinerets, etc.--- i la hidrografia --fonts, rius, estanys i gorgs--.

En aquest exercici de lectura (oi que no és pas una interpretació?) del llibre de la natura, Roma vol "demostrar que no es poden separar els elements objectius dels subjectius quan es tracta d'estudiar el llegendari." [75] M'he interessat, en especial, el tractament que l'autor fa de les llegendes referides a tresors i tresorets, amb els seus diables i encanteris benefactors que porten a la perdició irremissible del babau que els segueix la veta, titulat l'economia moral en el llegendari català. La conclusió és molt eloqüent: "per a aquest llegendari, doncs, esdevenir ric o millorar la situació econòmica és molt difícil, per no dir impossible. No hi ha cap medi normal per fer-ho, només es pot assolir a través d'accions estranyes i perilloses." [77] I no caldria afegir que aquest llegendari era un puntal formidable per a la pervivència de l'ordre econòmic i social de l'Antic Regim? Però deixem-ho. Potser sigui una interpretació modernista que ara no toca.