O per altra banda, com el lloc on els ciutadans es trobin a gust, on es pugui gaudir d'un espai públic agradable, amb una qualitat de vida desitjable. Dues opcions contradictòries i de difícil equilibri. Intervenir en aquest litigi és responsabilitat de l'administració. El seu èxit serà reeixit o no en funció del grau de llibertat que tinguin els ciutadans, per exposar la crítica o exigir allò que els correspon. Fer partícips als qui en definitiva hauran de suportar, amb més o menys alegria o enuig, les decisions respecte al seu espai vital. Aquesta llibertat necessària és el tremp, la il·lusió que fa empènyer i vèncer moltes de les dificultats. Sense llibertat es podran aconseguir grans encerts i notables millores, però sempre quedarà el regust de no haver estat escoltat, el dubte que tot es podria haver fet millor.

Per sort, això avui és possible. Per sort, també, de tot en queda constància i, tard o d'hora, se'n pot fer un bon judici.

El contingut i els seus objectius

Aquest no és un treball d'història pròpiament dit. És un recull seleccionat de temes que informaran, més que no pas opinaran, dels canvis haguts a Granollers des de mitjans del segle passat. M'ha interessat més parlar de les circumstàncies i el context que no pas de les persones, sense que això vulgui restar cap mèrit a ningú,. Senzillament, s'escapa de les meves pretensions. Hom fa un repàs, breu per necessitat, d'alguns dels esdeveniments que han deixat empremta, però no pas de tots. Es parlarà dels aspectes econòmics, demogràfics i urbanístics, sense oblidar, tampoc, el paper que han jugat les comunicacions, els transports i totes aquelles manifestacions que han possibilitat el seu desenvolupament. L'obra pública, allò que ha sobreviscut o el que ha desaparegut irreversiblement, també hi serà present a bastament. Sobretot, el traçat de la xarxa viària, els espais públics o les instal·lacions i equipaments de caire cultural, esportiu o sanitari.