Els títols dels articles que Ernest Lluch va donar als seus apunts sobre els estats i el regionalisme econòmic podrien fer pensar, en aquest cas, amb un parentiu amb els estudis geogràfics regionals. A parer meu no és ben bé així, malgrat que el geògraf/a espavilat/da hi trobarà valoracions i enfocaments territorials de pes i qualitat més que considerable. En barrejar deliberadament l'occitanisme, el Quebec, els Països Catalans, les regions italianes, els valons i els flamencs,... cadascú per la seva banda és clar, amb la singularitat econòmica de cadascun, per altra, convida a la reflexió sobre la viabilitat d'aquells àmbits geogràfics com a unitats econòmiques diferenciades d'altri. A més a més, als quinze articles anteriors a 1977 d'aquest apartat caldria afegir, per similitud temàtica, altres cinc que fan referència expressa a el País Valencià, redactats també a les acaballes dels seixanta i començament dels setanta, quan la seva relació personal amb aquest àmbit era més viva.

En contrast amb els temes d'actualitat, pels quals Lluch sempre va donar preferència en les seves col·laboracions a Serra d'Or, els dos darrers apartats, dedicats a burgesia i capitalisme financer a Catalunya i a aspectes miscel·lànics de cultura i universitat tenen un caient més extemporani. Sobretot els escrits abans de 1977. Tanmateix, el component d'actualitat cultural reviscola en els articles escrits durant el darrer període: els atzucacs amb els quals s'enfronta l'ús social de la llengua catalana en són els protagonistes.

Tal i com "era amic de les discussions i dels intercanvis d'opinió", era persona abocada, no sé si s'escau dir 'per sobre de tot', però ho dic, al diàleg. És per això, ho remarca Massot en la glossa citada i m'hi afegeixo, que "una mort sobtada i injusta ens ha privat de la seva companyia i de la seva col·laboració, sempre benvinguda. El trobarem a faltar de moltes maneres i moltes vegades." [18]

pau alegre, desembre de 2002