El perfil cronològic de la tria es correlatiu amb la freqüència temporal de les col·laboracions de Lluch a la revista. Molt sovintejades, gairebé una cada mes, fins a l'any 1976. Força més espaiades durant la transició anomenada democràtica. Excepcionals des de l'any 1982 fins al 1994: al recull només n'hem trobat una d'aquest període. I des d'aleshores fins al 2000, a un ritme similar al de quinze anys abans. Convindrà que qui vulgui aventurar-se a donar una valoració global de les aportacions tingui present aquest biaix cronològic. La recapitulació de les aportacions ha fet aflorar, a judici d'Anna Carreras, un ventall temàtic repartit en set apartats. Difícilment podria haver-se trobat una classificació ni més ajustada ni menys dilatada. Repassem-la.

El primer apartat, pensament econòmic, agrupa deu articles, la majoria dels quals força extensos, notes prou elaborades més que apunts fugissers, sobre el pensament d'economistes notoris --des de Romà i Rossell fins a Schumpeter i Galbraith--, sobre el model econòmic del socialisme i l'evolució del capitalisme. Llevat del darrer article seleccionat en l'apartat, "L'economia a final de segle" (març del 2000), varen ser publicats abans de l'any 1977. Hi traspua l'afany divulgador del professor que no s'estintolava pas en la grisor de la universitat franquista.

A les acaballes d'aquell règim, la conflictualitat urbanística va ser tinguda com un de les temàtiques sobre la qual hom podia anar més enllà del 'saludable contraste de pareceres' en la discussió de domini públic, a la premsa i a les xerrades de casal, per exemple, però no pas a la ràdio o la televisió. Breu: es podia posar els dits a la nafra sense que et ventessin un clatellot. En els articles agrupats sota el títol polítiques públiques, tots de la dècada dels seixanta, és notòria la voluntat de posar els problemes sobre la taula i, nogensmenys, l'anàlisi lúcida en la localització de les nafres. L'àmbit urbanístic al qual al·ludia abans no és però el de la ciutat sinó el del territori amb un abast tan ampli com profund. Potser per això mateix han estat els articles, junt amb els agrupats sota la rúbrica de l'economia catalana, que han tingut més ressò en el món de la geografia. Així, en aquest darrer apartat hi trobareu textos tan significatius com "Gairebé un manifest comarcalista" (amb Josep Ma. Carreras i E. Giral, 1971) i els dedicats a la demografia, d'entre els quals cal destacar: "Ara neixen més catalans" (1966). L'article més modern d'aquesta secció és de l'any 1972.