Per iniciativa de la Fundació Enciclopèdia Catalana, i a partir d'una idea d'Enric Lluch, Anna Carreras ens presenta una selecció de vuitanta-vuit articles d'entre els més de cent vint que Ernest Lluch va publicar a la revista Serra d'Or (Abadia de Montserrat i Barcelona, 1959-..., mensual) entre els anys 1960 i 2000. L'oportunitat i l'interès d'aquest recull és fóra de dubte i cal agrair la tasca de tots i de totes que l'han fet possible. Cal destacar l'encert en documentar les referències de fets, de persones i de publicacions que no feien al cas, o el cas era que no la deixaven fer, a l'època de la publicació original.

I cal agrair molt especialment a Josep Massot i Muntaner, el director actual de la publicació, la seva glossa de la trajectòria de la relació d'Ernest Lluch i Serra d'Or. Una relació sentida per raons molt diverses i que Massot resumeix prou bé: "poques setmanes abans del seu assassinat, Ernest Lluch havia donat una prova de la seva honradesa i de la seva estima per Montserrat en escriure un article contundent contra les informacions subjectives i errònies sobre una suposada crisi al monestir, difoses irresponsablement per un diari madrileny." [18]

Suposo que les limitacions tècniques no han permès recollir algunes de les seves crítiques de llibre en un apartat específic. En dic crítiques, i no pas ressenyes, atès com Lluch, no restava neutral, mai irrespectuós, ni envers el desenrotllament, preferia aquest mot per sobre de desenvolupament, ni sobre les conclusions de l'obra ressenyada. En voldria destacar un parell. L'una, prou elogiosa, d'Els països subdesenvolupats (Barcelona: Edicions 62, 1963) del geògraf francès Yves Lacoste, aleshores ben poc conegut al sud dels Pirineus, de la qual destaca que "ens doni una visió molt poc 'europea' del problema, com és regla general en altres casos..." i que atribueix a "la seva adscripció al marxisme". O bé una altra de L'estructura econòmica de les terres catalanes (Barcelona: Editorial Barcino, 1963) de l'economista Joaquim Maluquer i Sostres, de la qual diu que "dóna una bona visió - segurament massa descriptiva i poc interpretativa - de l'estructura econòmica de les terres catalanes, i la seva inclusió en una col·lecció titulada popular ens sembla molt ajustada." Sigui quin sigui el veredicte que donés, les crítiques d'Ernest Lluch --sempre "de primera mà"--, són un model i un guiatge d'estil, de claredat i de concisió.