En els apunts iconogràfics des del port de Mallorca [71-88], els seus autors revisen la bibliografia especialitzada recent des de Mallorca estant. "No és ben bé el mateix analitzar la iconografia de la cartografia medieval des de l'illa de Mallorca que fer-ho des de la perspectiva actual dels estudis cartogràfics internacionals. Aquesta darrera alternativa implica tenir en compte una vasta bibliografia especialitzada, pràcticament inassolible, mentre que quan ens situem en el port de la Ciutat de Mallorca ens és permès fixar-nos en les darreres descobertes als arxius generals i locals..." [71]. Seguidament, Monique Pelletier retorna sobre l'Atles Català. El càrrec que va tenir de conservadora de la secció de Mapes i Plànols de la Biblioteca Nacional de París li permet escriure'n amb una familiaritat desacostumada [pp. 151-170]. L'Atles Català és un mapa emblemàtic del gènere, tot i que Francesc Relaño, i jo mateix, en diríem 'mapamundi' i no pas 'carta nàutica'. Ho veieu com encara hi ha molts melics per lligar?

Baixem als fonaments. Tres altres aportacions descriuen les característiques de les col·leccions que han fornit de les reproduccions. Vénen a ser el basament d'aquella piràmide abans afigurada i sobre el qual descansa tota l'elucubració sobreposada. El Museu Marítim de Barcelona, per Olga López [89-112], el qual n'és el nucli central, i les dues complementàries: la col·lecció de la Hispanic Society of America, per Sandra Sider [pp. 171-192] i les cartes i Atles conservats a Mallorca [pp. 113-150], entre les quals destaca la col·lecció de la Fundació Bartomeu March Servera, a càrrec d'Antoni Guinart, Climent Picornell i Joana Ma. Seguí [el nom d'aquesta catedràtica de geografia de la UIB és masculinitzat al sumari]. Tot plegat en un to adient per al gran públic, com ho és el del llibre sencer. Un casament providencial del rigor amb la divulgació, l'encert fonamental que ha permès la seva afortunada difusió. I que no s'aturi!

Pau Alegre, Nadal de 2002.