El món dels càtars ha experimentat una florida notable en els darrers anys. Han estat editats una bona colla de llibres especialitzats la majoria dels quals els trobareu a les llibreries d'esoterisme; la música dels trobadors sona fins i tot a les seccions de discos de les grans superfícies comercials; qualsevol agència de viatges de suburbi de nou ric us oferirà un bon ventall de rutes per visitar els castells càtars més significats, nius d'àligues d'una espectacularitat paisatgística i geogràfica innegables. I encara podríem aportar més manifestacions d'aquests delit, aparentment sobtat, per conèixer i viure de prop aquest episodi històric medieval.

A Catalunya, aquest interès no és pas nou. En podríem trobar mostres des de l'època de la Renaixença, quan la referència del felibre occità era a l'ordre del dia. L'estudi de la poesia trobadoresca, tan afí amb el català literari medieval, en va ser el motor inicial. Més endavant, avançat el segle vint, gràcies a l'aprofundiment en el coneixement de la història i de la geografia política, econòmica i social de les terres situades a banda i banda dels Pirineus ha aclarit els tombants. El llibre d'Anna Ma. Adroer i Pere Català és una mostra conseqüent amb aquesta tradició científica.

pau alegre