resulta, com el lector atent ja haurà endevinat, una invitació a endinsar-se de ple en la diversitat del nostre entorn, en el sentit més ampli del terme. En certa manera, la multiplicitat de trajectòries professionals i vitals dels personatges és per si mateixa prou eloqüent: hi és representat el món de la pagesia (Octavi Aymamí [Retrat d'un pagès del Priorat] i Concepció Blanch [Una altra visió del pantà de Rialb]), la política (Jordi Pujol [Catalunya com a punt de referència] i Pasqual Maragall [Barcelona com a metàfora del país; notes d'una conversa]), la geografia (Enric Lluch [La geografia com a pedagogia del territori] i Roser Majoral [El món com a aula del geògraf]), la filosofia (Norbert Bilbeny [La filosofia com a cartografia del pensament]) o l'urbanisme (Albert Serratosa [La planificació integral del territori], Joan Antoni Solans [La ciutat, l'urbanisme i la gestió territorial; notes d'una conversa]); però també hi trobem el testimoni d'un historiador local (Salvador Palau "Galo" [L'univers des d'un racó del país]), un gastrònom (Pep Palau

[La cuina com a expressió genuïna de la terra]), una pintora (Goretti Pomé [L'art com a mirada múltiple sobre el món]), dos escriptors (Ignasi Riera [El país com a descoberta permanent] i Estanislau Torres [La muntanya com a motivació literària]) i un físic (Jorge Wagensberg [La fascinació pel coneixement]). Una diversitat d'àmbits molt gran, que, si més no d'entrada, garanteix un gruix d'experiències prou considerable i que resulta, en darrera instància, bastant indicativa de l'amplitud de possibilitats que admet avui dia allò que tradicionalment s'ha anomenat la relació de l'home amb el seu entorn.

Arribats en aquest punt, ens resta només fer una referència expressa al títol del llibre, Darrere l'horitzó. És, de fet, un títol al·legòric, el sentit del qual voldríem fer avinent, també, a través d'una al·legoria. En efecte, expliquen els paleontòlegs que, fa uns set milions d'anys, es va produir a l'Àfrica oriental un fet transcendental en l'evolució de l'espècie