La legislació que ha de promoure la planificació de la inajornable conservació ha estat retardada a gratcient. "Avui que repasse aquest text, però, dia 30 de setembre de 1992, ens arriba la desagradable notícia que el Tribunal Suprem ha anul·lat la declaració de parc natural per defectes de forma: alabat siga Déu! No en mancava d'altra per a donar ales als enemics de la natura, als especuladors desaprensius i als llauradors insolidaris". [pp.179-180] Tanmateix, i a manera de conclusions, Rosselló gosa avançar unes recomanacions per àrees: les platges i les goles, les dunes mòbils i les dunes estables de la Devesa, la reconstitució de mallades per fer possible la supervivència d'espècies en vies d'extinció, la neteja de l'estany --la peça clau-- amb la implantació definitiva dels col·lectors urbans, i l'eliminació de la química nociva utilitzada en els arrossars de la Marjal. "No són utopies i, si ho són, ningú no pot dir que no siguin desitjables. Si tots volen --ho volem--, llauradors i estiuejants, passejadors i automobilistes, esportistes i contempladors, caçadors i ecologistes, polítics i administrats,

autoritats i científics..., el paisatge de la Devesa, l'Albufera i la Marjal podrà tornar a ser el gloriós espectacle que era per a tots els valencians." [p. 181]

No vull tancar aquestes notes de lectura de L'Albufera de València sense referir-me expressament a la cartografia que presenta. Resignats, per desgràcia i vergonya de l'ofici, a encaixar tota mena de disbarats mapístics, és un plaer poder recomanar la contemplació dels mapes dissenyats i dibuixats per Josep Nuet, formats --em resisteixo a dir compilats-- junt amb el professor Rosselló, excel·lent cartògraf ell mateix, com a model del que hauria de ser l'expressió gràfica equilibrada i completa en una obra de geografia.

Pau Alegre