Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Vicenç Ma. Rosselló : L'Albufera de València. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995 (Biblioteca Abat Oliba; Sèrie il·lustrada, 11); 190 pp.; fotografies de Francesc Jarque i de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana; mapes i il·lustracions de Josep Nuet i Badia. ISBN 84-7826-539-2.   Notícia de P. Alegre  : 
pàg.    1  ·  2  ·  3 
 

l'aèria com la submergida. L'anàlisi a gran escala ens facilita la gènesi i el desenvolupament de cada una de les seves parts constituents i de la restinga, o Devesa, en especial. És precisament la porta del sistema amb els seus corresponents panys, les goles, per a mantenir la comunicació entre el lluent i la mar oberta, pel transvassament d'aigües i sediments d'un a altre cantó, per assegurar les dinàmiques naturals de renovació i, en definitiva, de vida del conjunt.

El posar l'accent en la dualitat i la complementarietat de les anàlisis a petita i a gran escala, des de la perspectiva general fins l'encuriosament per aquell detall prou significatiu, és més que un trade mark dels treballs geogràfics. Rosselló en fa ús mestrívol i és per això que no li cal repetir pàgina sí i altre també les excel·lències de 'la geografia'. Per si no en teniu prou amb la primera part, passeu a la segona: l'ecosistema de l'Albufera. Si el coneixement geogràfic del món biòtic no us fa ni fred ni calor, proveu amb aquest capítol. Ens hi descriu la vegetació, els peixos i crustacis, la malacofauna, l'avifauna i l'entomofauna, tot plegat rematat amb la fauna terrestre, llevat

 

de l'humana, i sospito que canviareu d'opinió. Un text, amb unes il·lustracions magnífiques de Josep Nuet, que fa venir ganes de saber-ne més.

L'antropització de l'Albufera per la fauna terrestre, espècie homo sapiens, és el contingut de la tercera part. Sospiteu bé si us afigureu el pas de la geografia física a la geografia humana. Però com de bell antuvi l'autor ens ha avisat no n'hi ha prou amb el repàs de la població i de les activitats econòmiques. També hi ha el rerefons històric i polític, des de l'atorgament d'usos del rei Martí fins a la renúncia de la propietat per la corona a favor del municipi de València. De les contínues esgarrapades de marjal a mans del pobles circumdants per al cultiu de l'arròs. Dels costums, les arts i els estris dels pescadors que, si hi afegim les notes sobre la barraca, ens donen el que podríem dir-ne el gènere de vida albuferenc. Una manera de viure que, avui, s'ha constrenyit enormement. La davallada de l'arrossar, la desaparició dels estols de peixos que feien rendible la seva captura pel maltractament ecològic derivat de l'abocament massiu de deixalles urbanes i industrials són factors que han contribuït a la degradació ambiental de l'àmbit en general.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
22 de març de 2002
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat