"L'Albufera de València ha esdevingut un espai simbòlic on l'aspecte purament paisatgístic, que té un gran interès, es combina amb el valor antropològic, el paper de pulmó urbà i parc, comptant la Devesa i la platja. No podem ignorar que la freqüentació dels espais naturals --sobretot si són tan fràgils com el nostre-- té moltes limitacions i que la contradicció de salvar quelcom perquè ningú ho puga fruir fa difícil convèncer el ciutadà mitjà. Conscienciar-lo i il·lustrar-lo és una tasca que ha començat i volem encoratjar." [p. 11]

En aquest fragment que tanca la introducció, el professor Rosselló remarca la raó de ser d'aquesta obra: explicar l'Albufera en tots els seus vessants i posar-los a l'abast de la ciutadania per a fonamentar criteris d'actuació i alternatives per al seu futur. D'aquests vessants del coneixement de l'Albufera, però, en voldria destacar un del qual tot el text en va xop. Em refereixo a la precisió en el registre del nom de cada cosa i de la toponímia en especial.

Els continguts del llibre es fonamenten en l'estudi de les aportacions bibliogràfiques més destacades sobre l'Albufera de tots els temps i la seva 'traducció' a un llenguatge entenedor pel ciutadà mitjà però sense rebaixar-ne la rigorositat de cap manera. Els i les professionals de la geografia trobaran que les tres parts que l'ordenen recorden prou a determinats dominis acadèmics de la disciplina. No podia pas ser d'altra manera. Però tot i la compartimentació indefugible que cal aplicar pel bon ordre de l'exposició, Rosselló aconsegueix que, al capdavall d'una lectura atenta, el lector i la lectora puguin formar-se una visió alhora detallada i general d'aquesta formació indestriable de marjal, Devesa i Albufera.

En la primera part s'exposen les transformacions de llarga durada de la la llacuna o l'estany, així, sense interrogant. En una anàlisi a petita escala, Rosselló exposa el seu encaix en el marc de les grans formacions geològiques i orogràfiques circumdants. Això és, en el contacte entre el Sistema Ibèric i el Bètic i, sobretot, en la plana mediterrània, tant