Per a l'ordenament temàtic, Mateu a bastit un tríptic, o un retaule com diu Vallverdú al pròleg, amb els fulls del cos i dels finestrons repartits entre la joventut, la maduresa i la senectud de Domigo Cardenal. De la primera part cal destacar-ne la vivesa de la descripció del seu pas per l'Escola madrilenya del ram. Mateu assaja paral·lelismes amb la figura d'Ildefons Cerdà malgrat que aquest va deixar l'escola quan Cardenal tot just en passava l'examen d'ingrés. Era l'any de 1841. De tota manera, seria difícil trobar en Cardenal els deixos utòpico socials de Cerdà. Per altra banda, Mateu ens ofereix l'estat de la societat i del territori urgellenc abans de l'arribada de l'aigua. Així mateix s'entreté en presentar-nos les concessions i els projectes de canalització immediatament anteriors al d'Andrés Puigdollers. Finalment, i avançant-se al fil del relat cronològic, esmerça una especial atenció a les particularitats del 'Convenio de Madrid' (1863). Això és, dels pactes signats entre la concessionària del canal, la burgesia de Barcelona, per una banda i els propietaris de la terra, o al capdavall els pagesos

urgellencs, en relació amb la portada de les aïgues fins a cada parcel·la i sobre l'import i pagament del canon corresponent.

El segon full del tríptic s'esmerça en il·lustrar l'activitat de l'enginyer Cardenal com a director de l'obra entre 1853 i 1875. Intuïm que Mateu haurà tingut de retallar considerablement l'anecdotari disponible. N'aprofita, però, una sucosa visita del govern civil, el misteriós sabotatge del terraplè de Castellserà, l'aiguat de Santa Tecla, i altres conteses per a recrear les reaccions previsibles de Cardenal. Tanmateix el fet crucial, i la crua realitat, va ser la suspensió de pagaments de la Societat Anònima del Canal d'Urgell l'any 1870. Els beneficis de l'aigua encara trigarien molt per fer-se tangibles. Si a això li afegim l'aprovació de la llei de Canals de Regatge i d'Embassaments durant el mateix any, la qual venia a desvirtuar l'esperit del 'Convenio de Madrid' de set anys abans, l'any de 1870 es pot ben bé qualificar de funest per a un tècnic agafat entre els dos focs del tour de force que es detalla en el tercer full del tríptic.