Industrialització i formació de les xarxes de comunicació i transport. La integració viària del territori català (1855-1935). No m'entretindré pas a pormenoritzar-ne el contingut. Només voldria subratllar-ne un tret. El més notable del canvi va ser l'extensió de la xarxa ferroviària i de les infrastructures de la comunicació: el telègraf i el correu postal, sobretot. Aquesta darrer mitjà de comunicació va desenclavar efectivament el territori, i per primera vegada, a partir de 1860. Aquest desenclavament, però, no culminaria fins l'arribada de la carretera a tots els municipis de Catalunya ja ben entrat el segle XX. La valoració del raquitisme endèmic de la xarxa de carreteres del Principat, el fre permanent del desballestament de les potencialitats econòmiques de l'interior del país, i el seguiment dels projectes de superació són encerts indubtables del llibre.

Per acabar, ...algunes qüestions. Font considera provada la centralitat estructurant de Barcelona malgrat l'evidència d'unes traces d'ortogonalitat que podriem remuntar a l'època romana (Carreras Candi, Casassas,... ) però admet que soportaven fluxs molt diferents. Radialitat i ortogonalitat... tenen relació amb el conflicte secular entre la lògica de l'extensió pel territori del poder polític i la del poder econòmic? O bé expressa la tensió entre la imperiositat permanent de desenclavament de la capital de l'estat, l'objectiu dels "Caminos Rectos" de Carles III o el de les autovies de Josep Borrell, i que prima alguns recorreguts transversals, i la imperiositat permanent de connexió de cada unitat de producció i consum amb els mercats, des de l'agrari de rodalìa fins al mundial i precisament pel port de Barcelona?

Pau Alegre, novembre de 2001.