Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Jaume Font: La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935). Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999 (Col·lecció Xarxes i Territoris, 2); 454 pp.; pòrtic de Rafael Giménez i Capdevila i pròleg de Roser Majoral i Moliné; ISBN 84-281-0857-5   Valoració de P. Alegre  :  pàg.  1  ·  2  ·  3 
 

En efecte, l'obra desenvolupa una proposta interpretativa inèdita en la nostra bibliografia. En paraules de l'autor: "Un dels conceptes fonamentals de l'obra és el d'integració viària, que emprem en el sentit que Jean Labasse dóna al terme francès desenclavement.... la situació d'enclavament es trenca quan un territori o lloc pot integrar-se als corrents generals de circulació (o bé als circuits de comunicació), mitjançant les infraestructures que es considerin adients en cada moment històric". [p. 14]

Al llarg de l'obra, l'autor rebla repetidament les propostes teòriques avançades a la introducció. Posem per cas un fragment: "...la vigència històrica d'una part de la trama viària romana seria també una conseqüència de la perduració, en el temps, del sistema de ciutats i d'assentaments humans romans. Les vies romanes haurien esdevingut camins morts, com les primitives vies militars, si això no hagués estat així. En tot cas, podem al·ludir, una vegada més, a l'obra de Braudel, que destaca el paper de les rutes com a agent creador de ciutats i el de les pròpies ciutats com a factors de consolidació de les rutes [p. 62]

 

En la primera part del llibre, sota l'encapçalament de factors històrics i geogràfics, Font perioditza l'evolució del transport en la mesura que poden formar-se continuïtats homogènies en el temps. Els anomena models viaris... romà, medieval, preindustrial i industrial. L'objectiu de la modelització és el d'emmarcar l'abans i el després dels models viaris preindustrial i industrial la difusió dels quals pel territori català serà la matèria de les parts segona i tercera. Així assenyala les fites crucials en el planejament viari de Catalunya entre els anys 1761 i 1994. Per altra banda fa un llarg repàs de la morfologia del territori de Catalunya per palesar els condicionaments físics, barreres i passadissos, que han influït en l'extensió de les successives xarxes, o models, de transport i comunicació.

La segona i la tercera part de l'obra giren sobre la frontissa de 1850. El contrast entre l'abans i el després dels transports i de les comunicacions queda ben palès en el detall d'aquestes dues parts que són el gruix del llibre: Xarxa viària, transport i territori als inicis del procés d'industrialització i

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
23 de novembre de 2001
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat