El tema de la sessió mensual de la Societat Catalana de Geografia anà a càrrec del seu president, el professor Pau Vila, qui presentà el treball Iniciació a l’estudi del poblament de Catalunya (*). N’exposà, abans de res, les fonts de documentació i la metodologia emprada, resultat de les quals és un mapa amb la representació convencional dels tres tipus de poblament català: els caserius concentrats en nuclis grans, els caserius dividits en petites poblacions, i els caserius disseminats en masies. El conferenciant assenyalà la coincidència de congregació d’aquests tipus amb l’abundància o escassesa de les pluges, cosa que fa creure que l’aigua era la base del poblament i les seves formes.

Pau Vila presentà exemples de comarques on les formes de poblament esdevenen independents de la conveniència de l’aigua. Un altre factor que pot haver determinat els tipus i distribució dels caserius pot ser la geomorfologia del terreny. Al mateix temps, el conferenciant observà com en les mateixes condicions es donen formes de poblament diferents i viceversa.

Com a conclusió d’aquestes constatacions que vénen a modificar els conceptes fins ara establerts pel que fa al poblament de Catalunya, Vila subratllà la complexitat de les causes d’aquest aspecte del paisatge humà i posà a consideració dels reunits la conveniència d’aprofundir en el tema, tot suggerint que un pot trobar-hi diverses influències: econòmiques, jurídiques, dominicals, racials o de colonitzacions històriques diverses.

El tema interessà notablement tots els assistents, que hi feren observacions i hi afegiren suggeriments que enriquiren la sessió acadèmica. Pau Vila, després d’agrair dites intervencions, donà per acabada la sessió i, amb això, la sèrie del curs 1937-38, ensems que agraïa a l’Acadèmia de Ciències, en la persona del Dr. Eduard Fontserè, la bona acollida dispensada a les sessions científiques de la Societat Catalana de Geografia.

[Traducció de l’article publicat a La Vanguardia el 19 de juny de 1938 realitzada per Enric Bertran]

(*) Constitueix un avanç de la comunicació que Vila mateix va presentar al Congrés Internacional de Geografia d'Amsterdam (1938) amb el títol "El poblament de Catalunya i el problema de l'aigua" (en francès). La versió catalana va ser publicada a la Revista de Catalunya, 90 (setembre 1938), p. 47-61. Més endavant, va ser reproduïda a Aspectes geogràfics de Catalunya. Selecció d'escrits de geografia de Pau Vila (Barcelona: Curial, 1978; pp. 317-332) i a l'edició de la informació referida a les terres de parla catalana del Nomenclátor que comprende las poblaciones... de España (1860) (Barcelona: SCG, 2014, p. 177-189), document el qual va servir per a traçar el mapa de poblament de Catalunya. El treball portava també el "Mapa pluviomètric de Catalunya" reproduït més amunt en aquesta plana (1, menys de 400 mm.; 2, de 400 a 600 mm.; 3, de 600 a 800 mm.; 4, de 800 a 1.000 mm.; 5, de 1.000 a 1.200 mm.; 6, més de 1.200 mm.) el qual era una reelaboració del "Mapa esquemàtic del repartiment anual de pluges a Catalunya" inclòs a la La fesomia geogràfica de Catalunya (p. 10). Vila assenyalava que "hem destacat amb un ratllat diferent la isohieta 500 que serveix de base per a la separació teòrica de la Catalunya humida de la Catalunya seca". [P. Alegre, 2 de gener de 2009 i 2 de febrer de 2015]