El Museu de les Mines de Bellmunt va ser inaugurat el desembre de l’any 2002, gràcies a l’esforç i constància de Joaquim Torné, que havia estat l’electricista de la mina i colònia i va arribar a alcalde de la població, amb la idea de convertir la mina tancada i desballestada en un testimoni històric. El museu és propietat de l’Ajuntament i forma part de la xarxa del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La mina Eugènia, que va ser la visitada, té una profunditat d’uns 600 metres i vint plantes subterrànies. La novena planta comunica amb una altra mina de la zona. El mineral de plom es troba en forma de galena, que és un sulfur del metall.

Les mines de plom de Bellmunt ja eren explotades en època romana i a l’edat mitjana pertanyien als monjos d’Scala Dei. Al segle XVIII van passar a l’Estat i posteriorment foren cedides a particulars en règim de concessions. A principis del segle XX va ser la societat “Minas del Priorato, S.A.” qui les explotà, sent els Folch de la farinera i alcoholera del Poble Nou de Barcelona uns dels seus principals propietaris, els quals utilitzaven plom per la seva activitat de fabricació de les pintures de la marca “Titán”. Els anys de màxim esplendor de les mines va ser entre 1914 i 1960 i arribaren a ocupar uns 250 treballadors. La responsable del Museu Sra. Gemma Barceló i un col·laborador ens acompanyaren en la visita per l’interior de la mina i ens explicaren també el funcionament de la foneria i altres elements del mode vida d’aquesta peculiar colònia minera.

En el decurs de la visita al Priorat, i a l’interior de l’autocar, es comentà també el pas de ser la comarca més deprimida de Catalunya, a la comarca que ha tingut un desenvolupament agroindustrial i econòmic més interessant dels darrers anys. Es posà de relleu l’anàlisi que n’havia fet l’economista Romà Perpinyà Grau l’any 1928, com a inicis dels anys vuitanta del passat segle la comarca es donava pràcticament per morta (Margalef-Tasias), i com gràcies a unes poques persones amb coneixements vitivinícoles, visió de futur i bones relacions internacionals els seus productes s’han situat en els primers llocs de les llistes mundials de vins de qualitat. S’explicaren les relacions existents entre René Barbier, Álvaro Palacios, Josep Lluís Pérez, Carles Pastrana i Daphne Glorian, així com algunes de les noves inversions i creació de cellers a la comarca (Llach, Serrat, Depardieu, Ferrer-Salat, Antonio Banderas, etc.). De 15 cellers que hi havia el 1995, ara n’hi ha uns 90 de la DO Priorat i uns 34 de la DO Montsant, amb els seus corresponents tècnics enòlegs i altre personal, encara que no tots viuen a la comarca.

Després de deixar sis associats a Falset, la resta dels viatgers arribaren a un quart de deu del vespre al punt de trobada del matí. La sortida d’estudi va ser intensa com un bon vi de la comarca visitada, i el temps va ser molt més favorable del que es preveia. [Josep Oliveras i Samitier i Rafael Giménez-Capdevila