La sortida de tardor del curs 2012-13, el 27 d’octubre, tingué com a destinació una part perifèrica de la comarca del Priorat. Almenys, així és com la definí l’organitzador, Josep Oliveras i Samitier, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i president de la Societat.

A les vuit del matí es sortí de la Plaça Universitat de Barcelona i a Falset es recollí a d’altres socis i sòcies procedents de terres lleidatanes i tarragonines. Un total de 49 persones participaren en aquesta activitat de la Societat. La primera etapa de la jornada consistí, a un quart d’onze del matí, en una visita al Celler cooperatiu de Capçanes. Aquest celler elabora vins sota la denominació d’origen Montsant i ha aconseguit un notable desenvolupament gràcies a ser escollit per la comunitat jueva per a elaborar vi kosher, realitzat sota el control estricte d’un rabí i els seus ajudants. L’enòloga Anna Rovira explicà la tècnica i els mitjans emprats en l’elaboració dels vins a través d’una visita guiada per les instal·lacions del celler, que s’acabà amb un tast d’alguns dels productes de la casa.

Ultra els aspectes tecnològics que comporta l’elaboració de vins, la conversa portà cap la gènesi de la denominació d’origen (DO) Montsant, integrada fins el 2001 dins la DO Tarragona. Tot i que en bona part es troba a la comarca del Priorat, es distingeix de la DO Priorat pel diferent tipus de terres, la llicorella per a Priorat i fonamentalment terres argiloses, calcàries i arenoses per a Montsant. La vinya és un dels components bàsics del paisatge del Priorat i ara esdevé un puntal per a l’economia comarcal. Per això institucions i societat civil impulsen el projecte de candidatura del paisatge del Priorat com a patrimoni de la UNESCO.

La cooperativa de Capçanes, fundada als anys trenta del segle passat per cinc famílies de viticultors, és ara una de les més importants del país, ja que gràcies a la política de diferenciació, innovació i internacionalització ha situat els seus vins en diversos mercats internacionals (Països Baixos, Bèlgica, Suïssa, Alemanya, Regne Unit, Israel, Estats Units, etc.). Actualment hi ha unes 90 famílies dedicades a la producció de raïm que són sòcies de la cooperativa, la qual elabora uns 18 tipus de vins (vins joves, de semicriança, de parcel·la, singulars, kosher, ecològics, i dolços) i un tipus d’oli d’arbequines.

La fotografia de J. Oliveras retallat
contra el Priorat perifèric és d'E. Bertran.

La segona parada de la jornada, ja al migdia, fou a la Figuera, un poble enlairat a prop dels 600 metres, des d’on s’arribà a peu a la capella de Sant Pau (626 m). Constitueix un esplèndid mirador des del qual es divisa, no solament una part del Priorat amb la massa de conglomerats i calcàries del Montsant, sinó també part de les Terres de l’Ebre, de la Terra Ferma lleidatana i de l’Aragó.

A uns quinze minuts de marxa cap a l’oest, es troba l’Observatori de la Batalla de l’Ebre, on es conserven les restes de les trinxeres construïdes amb formigó per l’exèrcit republicà. Es tracta d’un dels punts d’observació més importants de la banda esquerra del riu, i des d’on el general Vicente Rojo va preparar el pas de l’Ebre i el trencament del front franquista a la decisiva batalla que decantaria el resultat de la guerra 1936-39. En aquest punt, Francesc Nadal, professor de la Universitat de Barcelona i expresident de la Societat Catalana de Geografia, exposà unes còpies d’alguns dels mapes de l’arxiu personal del general Rojo on es mostra la situació i evolució del front al llarg dels dies de la batalla. També entre els assistents es comentaren algunes qüestions relacionades amb l’esmentat front. Des de l’observatori es veien bé les ribes i vall de l’Ebre, amb l’altiplà de la Terra Alta i les serres de Cavalls i Pàndols, amb els Ports de Beseit al fons.  seguir >>>