<<< retrocedir  el temps va donar pas als militars i a les bases científiques posteriors amb una barreja particular de política i ciència. Actualment, l’activitat turística és un atractiu que aplega uns 24.000 turistes/l’any, que generen diferents problemes de concentració, precisament en zones lliures de gel com a l’illa Decepción.

El gruix de l’exposició, altament especialitzada, va ser una lliçó magistral sobre periglacialisme i permafrost, revisant les campanyes que el professor Enrique Serrano havia fet a les Shetland del Sud localitzant la distribució del permafrost i descrivint-ne detalladament les formes periglacials. Per això, va distingir entre un periglacialisme amb permafrost i un altre sense, aquest segon clarament d’influència marítima i per sota dels 25 metres. Un ampli ventall d’imatges li va permetre revisar un gran conjunt de processos associats a la presència de gel en el sòl i neu en superfície, els quals generen una gran multiplicitat de formes: sòls ordenats i camps de clasts, cercles amb flux, monticles de terra amb un nucli de gel o pingos, corrents de blocs, lòbuls de gelifluxió, glaceres rocalloses, lòbuls protalús, etc. La seva diversitat i complexitat va concloure, són un bon indicador per a l’estudi dels canvis ambientals a l’Antàrtida marítima.

La primera intervenció de la segona sessió del curset va anar a càrrec del professor Gonçalo Vieira (Instituto de Geografia e Ordenamento do Território – Centro de Estudos Geográficos, Universidade de Lisboa), el qual va dissertar sobre el tema Permafrost y cambios globales: la contribución de los geógrafos en la Antártida Marítima.

La significació del permafrost com un element clau del sistema climàtic terrestre ha estat menystinguda fins les darreres dècades, en què la recerca ha demostrat el paper decisiu que té en la criosfera. La península Antàrtica és un dels indrets de la Terra on l’escalfament de les darreres dècades ha estat més important, entorn a 2,5ºC des de 1950. La resposta de les

glaceres davant d’aquest escalfament ha estat llargament estudiada, no així la resposta de l’estat tèrmic del permafrost, que està en fràgil equilibri en les àrees no glaçades de l’Antàrtida marítima. El grup AntECC (Antarctic Environments and Climate Change) de la Universidade de Lisboa ha tingut un paper molt actiu en l’estudi de l’evolució térmica del permafrost des de 1999. La presentació feta pel seu cap, el Dr. Gonçalo Vieira, va servir per presentar els principals resultats i la repercussió que l’augment detectat en les temperatures del sòl ha tingut sobre la dinàmica geomorfològica d’aquest fràgil ecosistema antàrtic i sobre la seva possible resposta davant un escenari d’augment de temperatura.

Gonçalo Vieria va dividir la seva presentació en cinc apartats: 1) La importància global del permafrost, 2) El permafrost a l’Antàrtida, 3) La península Antàrtica, 4) El permafrost a l’occident de la península Antàrtica i 5) Els geògrafs i el programa polar portuguès.

A partir de Brown (1970) va explicar com un permafrost és un sòl en què les màximes mensuals no superen els 0ºC, que a més té una capa activa que es congela i descongela periòdicament. En alguns llocs del planeta el permafrost pot tenir fins a 1.500 metres d’espessor i en d’altres llocs només uns centímetres de gruix. Latitudinalment el permafrost és variable, una variabilitat molt gran quan més al sud s’avança. Des d’un punt de vista internacional el Global Terrestrial Network for Permafrost (GTN-P) monitoritza aquesta coberta a partir de la instal·lació de diferents sensors tèrmics. Si bé, el professor Gonçalo Vieira va indicar com el Pol Nord està molt més monitoritzat que no pas el Pol Sud, on les informacions són més discontínues. L’interès científic en aquesta coberta es basa en els escenaris de futur que preveuen un

escalfament global del planeta, si el permafrost es fongués tindria repercussions en el cicle global del carboni i del metà, ja que s’ha de tenir en compte que es troba habitualment en sòls rics en matèria orgànica, tal i com passa amb el permafrost de l’Àrtic.

Per això diferents equips interdisciplinaris tenen en compte la dinàmica de la capa activa, l’aigua continguda en el sòl i la formació de nuclis de gel (pingos), el gel intersticial en glaceres rocalloses, falques de gel i el risc geomorfològic associat a la variabilitat de la capa activa, a més del termocarst i els processos de col·lapse associat. Uns temes que es troben en la punta de llança sobre la recerca del permafrost però  seguir >>>

La fotografia de Gonçalo Vieira és d'E. Bertran (SCG).