El 5 de juliol es va presentar a l’IEC el llibre El planejament territorial a Catalunya a inici del segle XXI. Una nova interpretació i projecció del país, un recull d’articles de diferents experts que analitzen la planificació territorial i urbanística de la darrera dècada i fan un balanç dels resultats del planejament territorial vigent actualment a Catalunya. El llibre, publicat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, filial de l’Institut, ha estat editat per la geògrafa Mita Castañer.

El llibre s’obre amb l’article de Joan Vicente que repassa l’evolució històrica recent de l’urbanisme i la planificació territorial i n’apunta els reptes de futur. En l’article següent, Oriol Nel·lo fa una diagnosi de les dinàmiques territorials en què s’han fonamentat les polítiques desenvolupades en el període 2003-2010, n’enuncia els principis i el context polític i enumera el planejament i altres instruments normatius en què s’han concretat. L’estudi de la legislació urbanística i territorial durant aquest període centra el text del jurista Albert Cortina. L’arquitecte Juli Esteban, director del Programa de Planejament Territorial durant el període estudiat, exposa els trets principals del planejament aprovat. El llibre es clou amb dues aportacions més: el geògraf sevillà Manuel Benabent posa el planejament territorial català en el context espanyol i el compara amb el que s’ha fet en altres autonomies; i Néstor Cabañas, Moisès Jordi i Montserrat Mercadé exploren el debat social que s’ha produït al voltant de l’elaboració i aprovació del planejament vigent.

La publicació, segons la seva editora, «parteix de la certesa que el planejament supramunicipal ha estat un instrument que ha permès una interpretació i projecció renovada del país i amb la idea que és una eina de futur i que és necessària una reflexió contínua sobre la seva viabilitat».