La crisi ha tornat a posar sobre la taula un debat antic, el de la reforma del mapa municipal. Es discuteix l’eficiència dels municipis més petits i la incongruència de continuïtats urbanes que pertanyen a diferents municipis, entre altres disfuncions. Un informe del Consell d’Europa defensa que tot municipi de menys de 10.400 habitants és ineficient. L’informe anual de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), dirigit per Núria Bosch i Albert Soler, proposa una reorganització del govern local amb la fusió dels municipis de menys de 5.000 habitants. El govern estatal treballa amb un document de la consultora Rusell Bedford que estableix el mateix llistó. Dels 947 municipis que hi ha a Catalunya, 749 no arriben al topall dels 5.000 habitants. La tercera opció, que estudia la Federació Espanyola de Municipis i Províncies segueix un plantejament similar a la proposta italiana i considera inviable un municipi de menys de 1.000 habitants.

L’auditora Rusell Bedford assegura que amb les unions, l’externalització i la privatització de serveis públics, l’Estat eliminaria el 40% del dèficit pressupostari dels ajuntaments i l’informe de l’IEB detalla tota la sèrie de beneficis que resultarien de les fusions. De moment, els únics que se’ls han escoltat han estat Oza dos Rios i Cesuras, a Galícia, de 3.229 i 2.225 habitants, que s’han fusionat.

”Fa molts anys”, comenta Margarida Castañer, catedràtica de geografia de la Universitat de Girona i fins fa poc presidenta de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, ”que els professionals vinculats a temes territorials tenim clar que la reforma municipal és necessària i urgent. En els anys 60 hi va haver un creixement demogràfic molt important i van aparèixer urbanitzacions i veïnats a cavall de dos municipis, un tema que obligava a replantejar-se el límits. Ara, la crisi la fa més urgent.”

El que des d’un punt de vista tècnic està molt estudiat, des del punt de vista polític és una patata calenta que ningú s’atreveix a agafar. ”Ens barallarem molt per canviar els límits municipals. Un primer pas passaria per fusionar els temes econòmics, administratius, socials i, sobretot, l’urbanisme i mantenir la representativitat política de cada nucli. Molts pobles petits ja tenen mancomunats una part dels serveis però ningú vol perdre la gallina dels ous d’or que és l’urbanisme.” Recomana girar els ulls cap a la veïna França, on des del govern s’està afavorint els ajuntaments que voluntàriament s’uneixen per gestionar tots els serveis. ”Es fan comunitats urbanes en les quals tothom manté la seva autonomia i representació política però conjuntament es gestionen tots els serveis.

D’alguna manera és el que es proposava en l’informe Roca, que a banda de recomanar les fusions entre els pobles de menys de 250 habitants, establia un estadi intermedi en les agrupacions de municipis. Jesús Burgueño, professor de geografia de la Universitat de Lleida i vicepresident de la Societat Catalana de Geografia, va ser un dels experts que van redactar l’informe Roca. ”No ens vam inventar res”, assegura, ”ja que la llei del 1987 especificava que la Generalitat impulsaria les fusions i agregacions de municipis a través d’incentius, i deixava clar que si els estímuls no eren suficients s’iniciaria una reforma municipal. La mateixa llei considerava que un municipi no pot ser eficient si no té un mínim de 250 habitants. Això, a Catalunya, és indiscutible.” Considera que la reforma era i és un tema necessari però que la hipocresia política i social va impedir que tires endavant. Pel que fa a la via francesa, creu que la complexitat legal d’aquest país ho fa molt difícil.

Núria Bosch, que ha dirigit amb Albert Solé l’estudi publicat per l’IEB, està convençuda que les fusions augmentarien la qualitat del servei públic, però entén que és un procés difícil que cal tractar segons cada cas, ja que no és el mateix fusionar municipis amb continuïtat urbana que els pobles petits i aïllats.

Margarida Castañer es mostra indignada per l’intent de la Generalitat de parar els plans directors urbanístics. ”Es parla de replantejar el mapa municipal i prohibim la poca planificació urbanística supramunicipal que hi ha. És d’una incongruència absoluta.”