La difícil situació econòmica de molts ajuntaments ha posat en relleu el que experts i els alcaldes fa anys que adverteixen: cal canviar-ne el model de finançament. Ofegats pels crèdits, amb poques possibilitats de captació pròpia de fons – impostos i taxes són el 42% dels ingressos – són a la diana d’una hipotètica reorganització territorial.
Un 85% dels municipis espanyols tenen menys de 5.000 habitants i son ”inviables administrativament”, segons un informe de l’Institut d’Economia de Barcelona. Aquests experts proposen la fusió per als de menys de 5.000 habitants, mentre consideren òptim un volum administratiu d’uns 20.000 habitants. Ara mateix, aquesta és poc menys la població total de comarques com ara la Conca de Barbera, amb 22 municipis. Els beneficis serien la reducció dels costos administratius, la millora de l’eficiència en les polítiques d’inversió i la facilitació per reformar i controlar les finances locals.
La professora Maite Vilalta proposa un nou model de finançament a través d’una reforma fiscal, encaminat a dotar-los de major autonomia. Per exemple, caldria adaptar al valor de mercat l’IBI. Alhora, la caiguda de l’activitat immobiliària i l’increment de les despeses per fer front a serveis que haurien de prestar altres administracions – 8 de cada 10 euros – s’haurien de compensar amb una major injecció de recursos de l’Estat. També plantegen que els municipis de menys de 75.000 habitants rebin una part de l’IRPF. El 2007, Dinamarca va reduir de 271 a 98 el nombre de municipis a través de fusions, que recapten l’impost local de la renda i reben ajuts del govern. També van crear cinc regions que assumissin els serveis de salut.
Als països nòrdics, la cooperació és habitual entre municipis. Aquí, s’ha limitat generalment a la gestió dels residus, que en algunes comarques es porta a terme a traves dels consells. El cost s’abarateix un 22% en els municipis de menys de 10.000 habitants, mentre que l’estalvi no és significatiu en més grans. Amb una demografia concentrada en grans ciutats, els experts proposen dotar les àrees metropolitanes de ”cert finançament” i retallar les competències dels municipis petits, que es quedarien sols amb els serveis bàsics. L’objectiu tant de les fusions com de la cooperació és ”vincular els recursos amb les capacitats”. En paral•lel, caldria eliminar estructures que ”dupliquen els costos”, com ara les diputacions, les entitats metropolitanes i els consells comarcals.
