Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
   

 

 
 
 
 
"Esperit emprenedor i innovador; la seva empenta va modernitzar els estudis geològics a Catalunya", amb aquestes paraules s’ha definit la figura del geòleg Oriol Riba i Arderiu (1923-2011), que va ser membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, durant l’acte d’homenatge que s’ha celebrat avui, 22 de març, al Paranimf de la Universitat de Barcelona. L’acte ha estat organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat de Barcelona i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

En l’acte han intervingut Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona; Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Ramon Pascual, president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona; Mariano Marzo i Miquel Canals, catedràtics d’Estratigrafia de la Universitat de Barcelona, i David Serrat, president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. L’actor Lluís Soler ha recitat poemes de Carles Riba i de Clementina Arderiu, pares d’Oriol Riba.

Oriol Riba era llicenciat en ciències naturals i doctor en geologia. Va ser investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques, becari a Wageningen (Holanda), a Angers i Rennes (França) i catedràtic a la Universitat de Saragossa i a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB), on va fundar el Departament d’Estratigrafia i Geologia Històrica. En aquesta Universitat va promoure les especialitats de sedimentologia, geologia marina i geologia del petroli. Oriol Riba es va dedicar a la recerca d’hidrocarburs al País Basc, a Navarra, a la Rioja i a la Catalunya central; també, a Guinea i al Sàhara. Va investigar la conca terciària de l’Ebre i la Serralada Ibèrica. Entre les seves obres més destacades, hi ha el Diccionari de geologia, publicat per Enciclopèdia Catalana, el 1997, i disponible en línia en el marc del programa "Diccionari de Ciència i Tecnologia" de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, i el llibre Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana, fruit de la recerca sobre el subsòl de la ciutat de Barcelona.

 
Text i imatge recollits al web de l'IEC.

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
26 de març de 2012
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat