|
El 16 de juny del 2011 un grup de sòcies i socis de la Societat Catalana de Geografia visità les obres del túnel ferroviari entre la futura estació de la Sagrera i l’actual estació de Sants, a Barcelona.
Jordi Prat, delegat del Ministerio de Fomento per a les actuacions ferroviàries a Catalunya, i Jorge Laguna, enginyer d’Ineco adscrit a la direcció de les obres a càrrec de l’Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF), acolliren i guiaren el grup a l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera, rehabilitada com a centre d’informació a la ciutadania i seu de les oficines de les obres.
Jorge Laguna, de manera amena i didàctica, presentà el context de l’obra, la línia ferroviària d’alta velocitat Madrid, Saragossa, Barcelona, Figueres, que amb els seus 804 km, dels quals 727 es troben en servei actualment, serà la línia d’aquestes característiques més llarga d’Europa. També destacà l’esforç de l’Estat espanyol en el desplegament de l’alta velocitat, venint d’un paisatge ferroviari obsolet: Espanya s’ha situat en pocs anys com a líder europeu en longitud de línies en explotació, per davant de països amb més tradició com França i Alemanya, i només superada a escala mundial per Xina i Japó.
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Giménez-Capdevila, Rafael (2011): "Descoberta urbana : les obres del túnel del TGV a BCN. Notícia de la visita (16 de juny de 2011)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S98721.htm |
|
Les fotografies són de R. Giménez (SCG). A sota, d'esquerra a dreta: Jaume Feliu, Francisca N.,
Jorge Laguna,
Antonio Buj,
Joan Tort,
Lluís Avellana,
M. Rosa Viñolas,
Alex Nobajas,
Carme Montaner,
José Luis Urteaga,
Jordi Prat,
Francesc Castellet,
Jaume Busquets,
Francesc Nadal,
Jordi Martín, Maria Llinàs i
Maria Villanueva.
|
|
|
|
Aquest discurs triomfalista, però, amaga que la demanda de viatgers ateny nivells molt inferiors als que es donen als territoris comparats. En tot cas, es tractava d’una visita de l’obra, a fi de permetre’n copsar la magnitud i l’extraordinària destresa tècnica amb la que es duu a terme. Òbviament, no era el lloc per qüestionar la idoneïtat de la política ferroviària espanyola ni els interessos als quals serveix prioritàriament.
La implantació de l’alta velocitat ferroviària entre l’estació de Sants de Barcelona i Figueres, punt de connexió amb el tram transfronterer Figueres-Perpinyà, en servei des de desembre del 2010, requereix d’uns corredors específics independents de les línies convencionals, ateses les incompatibilitats dels principals equipaments, en particular l’ample de via i l’electrificació. Dins del conjunt d’actuacions en curs o recentment acabades, en destaquen les tres noves estacions (la Sagrera, Girona i Figueres-Vilafant) i els tres túnels urbans realitzats amb tuneladores.
|
|
Aquests túnels són: el de Girona amb una longitud total de 3,6 km, inclosa l’estació; el de Montcada i Reixac, de 3,7 km; i el de Barcelona, entre la Sagrera i Sants, de 5,6 km, que discorre pels carrers Mallorca, Diagonal i Provença, sense passar per sota de cap edifici. Aquest darrer, l’excavació del qual s’inicià el 26 de març del 2010, fou el visitat pel grup de la Societat. Amb un recorregut dins la vagoneta de transport dels treballadors pels 4,6 km ja perforats, tingué l’oportunitat no només de descobrir un aspecte inèdit del subsòl de Barcelona, sinó també de conèixer des del seu interior el funcionament de la tuneladora, una potent i sofisticada màquina que esgarrapa la terra a la vegada que consolida les parets del túnel en forma de cercle de més d’11 m de diàmetre.
Els enginyers responsables de l’obra destaquen la precisió amb què treballa la tuneladora i les mesures exhaustives de control i d’auscultació, com ara la implantació de nombrosos teodolits automatitzats i acceleròmetres, que s’han adoptat per garantir la seguretat dels edificis confrontants a l’excavació. El resultat presentat és impecable des d’aquest punt de vista, quan ja s’han superat els dos edificis declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO, la Sagrada Família i la Pedrera, que no han experimentat moviments d’assentament.
Romandrà en el record de les persones afortunades amb tan singular viatge l’estrèpit de les vagonetes al circular per la via provisional del túnel, la penetració fins a les entranyes del gran talp tunelador, l’entusiasme del jove enginyer, l’automatització del procés constructiu, la sensació d’haver viscut uns moments irrepetibles [Rafael Giménez Capdevila, Barcelona, 20 de juny del 2011]
|
|
