Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 

 

Catalunya, paisatge humà en transformació

A propòsit de l’exposició “Catalunya Visió”, amb fotografies de Ton Sirera, Ferran Bosch i Jordi Verrié


 

 

 

 

 

<<< retrocedir   El paisatge de la Catalunya Visió va, però, encara més enllà. Sense proposar-s’ho com a objectiu final i encara menys com a metodologia sistemàtica, de la mà de l’artista fotògraf Ton Sirera la Catalunya Visió es submergeix en una observació dels detalls i continuïtats més variats del paisatge. L’obra es defineix com “una empresa alegre, optimista”, i ens presenta una diversitat i una profunditat “paisatgística” que prou voldrien els moderns treballs tècnics sobre el paisatge. No cal repetir l’objectiu i el contingut; “...el que val és el testimoniatge gràfic, el país vist, la seva gent, ...”.

¿Com es concreten aquestes visions diferents del territori? ¿I com, al mateix temps i per entrar més en matèria, han canviat els paisatges de la Catalunya Visió?

Tal com es fa habitualment, podríem col·locar la foto antiga que dóna la Catalunya Visió al costat de la foto contemporània del mateix indret; notaríem els canvis dels últims 50 anys; però pel contingut de la mateixa Catalunya Visió aquest és un exercici impossible. El paisatge que se’ns presenta rarament és una foto estàtica de natura morta; és la imatge d’un moment viscut. Per aproximar-nos a un exercici comparatiu seriós hauríem de fer la mateixa instantània en la mateixa hora i moment del dia i de l’any i encara ens faltaria l’aparell i el fotògraf de darrera l’aparell.

“En Ton s’atura davant una perspectiva de carrer costerut. Ja fa estona que donem tombs pel poblet, l’un prenent notes, l’altre afinant la vista i provant de triar, d’entrada, les més bones perspectives i els documents humans: ara, per fi, ens hem decidit. El sol juga llepant la paret i el roser enfilat i abandonat al seu lleure. Una taca d’humitat s’estén per l’obaga del carrer, a l’esquerra. Hi ha un càlcul de llum, un fotòmetre al palmell de la mà; el nostre diàleg és curt: “¿Ho tens bé?”, “Sí, aquí hi posarem 125-11” (Catalunya Visió, vol. 1, p.13)

Ens faltava encara un altre element indispensable, un altre pilar de la Catalunya Visió; el comentari de l’observador que acompanyava el fotògraf; el bisturí, la mida i les sensacions de l’escriptor Josep Vallverdú. A més d’haver participat en la selecció fotogràfica, els comentaris de Josep Vallverdú són una observació o una pintura “paisatgística” que s’escapa a qualsevol estudiós especialitzat del paisatge i a qualsevol intent actual d’utilització per a l’anàlisi sistemàtica dels canvis

 

 

experimentats. És el comentari que acompanya cada imatge gràfica i és el comentari que precedeix cada comarca, i els que introdueixen les comarques lleidatanes són particularment rics i saborosos:

“Pedra als camins, pedra a les cases, pedra a les creus de terme, pedra a les fonts. Pedra als marges, pedra als cups i als pedrissos. Refugi de les dretes tradicionals, bon planter de carlins, esperit conservador, corrandes i batudes a l’era, capítols matrimonials solemnes, mules de pas i firals de lenta transacció. Hores llargues i anys dolents, collita migrada i sostre enrunat,...” la Segarra (vol 1, p.11).

“Crit i muscle, color i presumpció, fatxenderia i greix, paraulota i rialla. Fores nervioses i grasses, mercats bigarrats, motorització fins al límit, barret texà i camisa de quadres, frigorífic i calefacció, grans botigues, grans magatzems, grans places, amples camins. Tallers mecànics i supermercat. Parets de tàpia i eixampla grisa. Gestors i representants. Sitges immenses, estacions de gasolina, perruqueries de senyores i festes majors d’hereu escampa: Pla d’Urgell” (vol 4, p.5).

Aquests són comentaris generals, mentre els que acompanyen cada fotografia segueixen rumbs encara molt més calidoscòpics i inesperats; descripcions naturalistes; pinzellades de monuments; detalls de feines, artefactes i objectes; tarannà de persones, pobles i ciutats; problemes i expectatives de les activitats; converses i accents; històries, llegendes i mites; festes i celebracions; sentiments i pressentiments;... ¿Per què no? Tot això també forma part de l’observació del territori i és paisatge! I encara podríem continuar més enllà, si les imatges gràfiques o el llibre en un conjunt poguessin enquibir totes les perspectives personals; el moviment, els sons, les olors, el tacte...

Vist tot plegat, no tenim cap altre remei! Abordar l’anàlisi de les transformacions del paisatge de la Catalunya Visió a partir de les imatges i els comentaris publicats i fer-ho des de la pròpia perspectiva personal, tot resseguint els elements avui dia oblidats i els elements de vigència actuals. És un exercici purament personal, però ens el podem permetre per una qüestió també molt senzilla; perquè les imatges i els comentaris ens remeten a un món que tenim present en la retina, que pertany a la nostra infància dels anys 1960 (i això no vol dir que els records personals donin cap garantia d’objectivitat).

  seguir >>>

 

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
17 de juny de 2011
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat