Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 

 

Catalunya, paisatge humà en transformació

A propòsit de l’exposició “Catalunya Visió”, amb fotografies de Ton Sirera, Ferran Bosch i Jordi Verrié


 

 

 

 

 

<<< retrocedir   Les observacions i els comentaris els hauríem de trobar, per altra part, en cada imatge; totes elles són diferents i riques en punts de vista i matisos.

Amb tot, vistes i revistes les imatges i els comentaris, amb els ulls d’avui podem fer un exercici de síntesi, tot remetent-nos al rerafons immediat dels canvis que ha experimentat el món modern; no a les causes més de fons que requeririen una anàlisi més detallada. Per la seva implicació en la lectura dels “paisatges” de la Catalunya Visió destacaria quatre aspectes que es troben molt relacionats:

  1. El canvi d’escala del món viscut individual, que es tradueix en la pèrdua dels detalls; pèrdua dels detalls físics del paisatge per desaparició (els marges arbrats, la bassa, el petit tossal...) i pèrdua d’aprehensió de la petita escala (el nom del lloc i la partida, el reconeixement popular d’una planta, el nom de la casa...).
  2. La pèrdua de pes de la sociabilitat en benefici de la individualitat, amb la seva traducció en la pèrdua d’humanitat de l’espai públic; han desaparegut els cors de gent a les places i rebotigues, els grups de treballadors al camp, prendre la fresca... També s’han provocat canvis en l’espai familiars que han comportat el trencament de la transmissió de la cultura oral.
  3. La difusió de la urbanització pel conjunt del territori, amb l’esquitxada d’artefactes inerts de natura urbana per tot el territori; carreteres, línies elèctriques, xalets, antenes, molinets, runams, plàstics... La natura perd la seva petita escala, que és reemplaçada per una petita escala urbana de contrastos.
  4. La relació i sociabilització dels nous humans en les xarxes supraregionals o mundials, que trasllada la segmentació del món viscut des de la localitat a la tonalitat o l’especialització temàtica. Qualsevol racó de Catalunya pot mostrar un objecte, un so, una olor, una percepció,... originats en un context completament diferent i de la part més allunyada del món.

 

 

Són aquests aspectes els que observem en les imatges de 1968 de la Catalunya Visió, imatges d’un món que es troba a cavall entre la tradició i la modernitat, per posar dos conceptes una mica excessius, però que queden ben reflectits en la parella de bous que llaura amb la pollegana (tradició desapareguda), mentre passa un camió Pegaso per la carretera del costat (modernitat multiplicada a l’infinit); una imatge que es repeteix a través de molts altres protagonistes.

Són aspectes d’uns canvis als quals no puc deixar d’atribuir l’origen d’un sentiment personal d’inquietud o de pèrdua irreparable; sentiment de pèrdua que lliga amb el darrer aspecte i que fa del mateix treball de la Catalunya Visió un exercici irrepetible.

Indubtablement la Catalunya Visió és un fruit dels sentits aplicats a la percepció de l’entorn que neix i s’alimenta de l’amor per aquest, “la classe d’amor que sorgeix de l’experiència personal i del coneixement íntim” diria el geògraf Yi Fu Tuan (Topofília, 2007, p.139). L’obra representa, precisament, tot un exemple de la topofília de la qual fa bandera aquest geògraf, una topofília que no es pot expressar a una escala gran, estatal, perquè requereix una dimensió compacta, una escala ajustada a les necessitats biològiques i les capacitats sensorials humanes; és, precisament, l’escala de les nostres comarques, una escala en la qual la talla de tot Catalunya comença a ser massa gran, i fins i tot Josep Vallverdú i Ton Sirera necessiten un cop de mà de fora per acabar la seva obra.

Però tot aquest món, com dèiem, estar canviant o ha canviat; el nostre present i esdevenidor sembla que es troben cada cop més compromesos en una escala planetària, i potser la nostra topofília s’inspiri ja en aquesta escala. No és cap disbarat; “perquè la terra és clarament una unitat natural i té una història comuna” diria el mateix Yi Fu Tuan (Topofília, p. 142). Sigui com sigui i per si de cas, endinsem-nos en el molt que ens queda per aprendre de l’experiència dels sentits de la Catalunya Visió, una experiència més pròxima i reconeixible! [Ignasi Aldomà]

 

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
17 de juny de 2011
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat