|
Catalunya, paisatge humà en transformació
Ens plau reproduir el text d'Ignasi Aldomà escrit a propòsit de l’exposició “Catalunya Visió”, amb fotografies de Ton Sirera, Ferran Bosch i Jordi Verrié.
L'exposició va ser exhibida al Museu d’Art Jaume Morera (Lleida) del 10 de març a 12 de juny de 2011. Properament es podrà contemplar a Olot i al Centre d'Arts Santa Mònica de Barcelona.
|
|
|
|
Com és usual per commemorar una publicació d’imatges i records de quasi cinquanta anys com Catalunya Visió (Editorial Tàber, Barcelona, 1968) ens havíem proposat reflexionar sobre el sentit d’un temps i un espai retratats i sobre les transformacions històriques ocorregudes; però a l’hora de posar-nos-hi ens ha envaït un fort desassossec. ¿Per què?
Perquè el propòsit i el contingut de la col·lecció Catalunya Visió no és reflectir la realitat territorial i el paisatge en el sentit més convencional, i, en consonància, es farà més difícil establir comparacions des d’aquesta obra amb l’actualitat.
Tal com ens diu el pròleg inicial (vol 1, 1968), la voluntat de l’obra és una “fórmula... un xic nova, per tal com elimina la informació geogràfica seca i no s’evadeix cap a zones purament literàries”... “el que val és el testimoniatge gràfic, el país vist, la seva gent, els seus costums, els seus angles pintorescos o dramàtics, el quefer de cada dia, la rialla, la llum, el paisatge i el racó, tot aquest glatir enriquidor”, ens diu l’editor Oriol Vergés, suposadament perquè el text no té signatura .
I a la dificultat primera enunciada se n’afegeix una altra aparellada al motiu de l’exposició que és la celebració dels 100 anys de Ton Sirera, de qui són les imatges, quasi totes, que il·lustren la publicació.
“Avorreix la postal i el rellepament. Estima els grans paisatges, el cel ample. ‘No hi ha res tan natural com la naturalesa’ (frase que diu sovint)”, se’ns diu del personatge Ton Sirera en la breu presentació del primer volum de la col·lecció Catalunya Visió.
Tot seguit i en conseqüència amb les anteriors declaracions d’intencions, la Catalunya Visió ens presenta homes i dones fent petar la xerrada al bar, dins o fora, al carrer o a la plaça; bous, mules i tractors fent solcs sobre el terra, motoristes i automobilistes i conductors de carro o tartana avançant per camins, carreteres i carrers, venedors de queviures o de betes i fils, botigues i fàbriques, treballadors a la cadena, turistes i “domingueros”, capellans i monges de resquitllada, rètols publicitaris i anuncies diversos...
Certament, també hi ha natura morta; castells, esglésies, cases i carrers buits o quasi; potser amb un gos o amb gat. I també hi ha algunes muntanyes i valls, des de prop o des de lluny, des de baix o des de dalt.
|
És amb aquest darrer material, i més particularment amb les vistes panoràmiques, que els geògrafs i altres especialistes ambientals fem la interpretació de les transformacions del paisatge. És el material que ens permet veure com ha evolucionat l’ocupació del territori, com en els darrers cinquanta anys s’han escampat les ciutats i com s’ha urbanitzat el camp, com ha crescut el bosc i s’han reduït les pastures i els conreus, com han disminuït els conreus associats i el policultiu i ha augmentat el monocultiu, com ha augmentat la superfície dels fruiterars en el reg i ha disminuït la dedicada als conreus extensius...
Podríem repassar, així, els diferents estudis que s’han fet i s’estan fent avaluant aquests canvis en els quals la fotografia aèria ens permet detectar els grans usos i la seva extensió territorial, mentre les vistes horitzontals de prop ens permeten veure què hi havia de manera més exacta en les taques poc definides que ens dóna sovint la foto aèria històrica.
Però la foto aèria només és present a la Catalunya Visió com per casualitat i panoràmiques tampoc és que n’hi hagi massa; no era l’objectiu que es proposava l’obra.
¿Què dir, doncs, de la transformació del paisatge a propòsit de la Catalunya Visió?
Certament, ni grans valoracions, ni grans quantificacions; però sí una valoració qualitativa rica, que té a veure amb un concepte de paisatge diferent del que ens té acostumats una visió més estrictament ecològica, naturalística o geogràfica del paisatge.
No descobrim res; és una visió del paisatge més àmplia que és ja pràcticament norma i que ve a representar la incorporació de la perspectiva dels jardiners o, en paraules més en boga, dels arquitectes del paisatge. És el paisatge definit pel Conveni Europeu del Paisatge de Florència (Consell d’Europa, 2000) que serveix de guia a les polítiques aplicades en la matèria a casa nostra. És el paisatge basat en la “percepció de la població” a la qual s’estan aplicant, per exemple, els Catàlegs del Paisatge que elabora l’Observatori del Paisatge, on s’introdueixen no solament els valors estètics de les vistes i els panorames, sinó també els valors llegendaris, mítics o religiosos d’aquests.
seguir >>>
|
|
|
