L’International Council of Onomastic Sciences (ICOS) és una organització que aplega totes les persones l’objecte d’estudi de les quals és l’onomàstica (entesa com a ciència general dels noms propis: noms de persona, noms de lloc i altres noms propis). La seva missió és impulsar, representar i coordinar la recerca científica en onomàstica en l’àmbit internacional i en un context interdisciplinari. El 1938 va organitzar el seu primer Congrés a París i des de 1947 es duu a terme cada tres anys en diferents ciutats del món i amb la col·laboració de prestigioses universitats.

D’acord amb la resolució de l’Assemblea General de l’International Council of Onomastic Sciences (ICOS), que va tenir lloc el mes d’agost de 2008 a Toronto (Canadà), el XXIV Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques se celebrarà a Barcelona, a la seu central de la Universitat de Barcelona, del 5 al 9 de setembre del 2011.

El Congrés està organitzat, sota els auspicis de l’ICOS, per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, i té com a tema general de referència

Els noms en la vida quotidiana

A Catalunya, els estudis onomàstics tenen una llarga tradició, que s’inicia amb la figura de Josep Balari i Jovany, catedràtic de la Universitat de Barcelona que, a les darreres dècades del segle XIX, i a partir del contacte amb autors europeus i americans pioners en la matèria, va plantar les primeres fites d’aquests estudis en el nostre àmbit cultural i lingüístic. Amb posterioritat a Balari, la ciència onomàstica, acollida per l’Institut d’Estudis Catalans i per la mateixa Universitat de Barcelona, ha produït resultats remarcables i ha atret eminents erudits, entre els quals hi trobem noms com els de Francesc de Borja Moll, Antoni Maria Badia i Margarit, Enric Moreu-Rey o Joan Coromines.

Les darreres tres dècades, i coincidint amb el procés de recuperació general de la llengua catalana, l’onomàstica ha tingut un protagonisme creixent. Un protagonisme que s’ha manifestat tant en el pla acadèmic com en el de la seva normalització i en l’extensió del seu ús (en registres públics, en bases de dades, en cartografia, en la senyalització viària), com també en la seva projecció institucional; un procés en el qual hi han tingut un paper especialment rellevant la Comissió de Toponímia de Catalunya, l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Així mateix, Barcelona, la ciutat que acull el Congrés, ha consolidat en aquests darrers trenta anys el seu paper com a centre urbà de referència de les terres catalanes, i metròpoli de primer ordre a escala ibèrica, europea i mediterrània. L’inici del règim democràtic a Espanya va significar, també, per a la ciutat, el començament d’un ambiciós procés de renovació i de rehabilitació urbana, que, aprofitant l’impuls dels Jocs Olímpics de 1992 i les iniciatives posteriors, ha consolidat una imatge unitària, a cavall de la tradició i de la modernitat, de la Barcelona d’avui: des dels barris històrics a la seva façana marítima, passant per la irrepetible estructura del seu Eixample —fita de primer ordre de l’urbanisme a escala europea i mundial.

El 24 Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques representa, doncs, una ocasió de primer ordre per refermar la projecció de la ciutat i del país, i de les seves institucions, en l’esfera acadèmica internacional. Concretament, per fer-ho des del marc de l’Onomàstica: una ciència que, tot i estar centrada en l’estudi dels noms, té una clara vocació transversal, multilingüística i interdisciplinària. I, en un pla més general, per fer-ho des del context d’una llengua amb les connotacions del català. Una llengua que compta amb figures científiques de gran envergadura al darrere, i amb una llarga tradició, tant per part de les institucions com de la societat civil, en la seva defensa i en la seva difusió.