|
La sessió inaugural del curs 2010-11 de la Societat Catalana de Geografia (SCG) va servir per a commemorar el setanta-cinquè aniversari de la seva fundació. Així, en presentar l’acte acadèmic, el qual va tenir lloc a la Sala Joan i Pere Coromines de l’IEC el dia 13 d’octubre de 2010 amb una nombrosa concurrència, el president Francesc Nadal va recordar les fites més destacades de les activitats desenvolupades per la Societat d’ençà 1935, una evolució molt ben avinguda amb la temàtica i la preocupació que seria la protagonista de l’acte: l’organització territorial de Catalunya. Són molt nombrosos els socis i les sòcies, els col·laboradors i les col·laboradores, que s’hi han referit expressament en el prop d’un miler de dissertacions impartides durant els primers setanta-cinc anys d’existència, així com a les planes de Treballs de la Societat Catalana de Geografia (TSCG) . La Junta de Govern de la SCG ho ha volgut destacar mitjançant l’edició d’un número monogràfic de TSCG dedicat a aquesta temàtica. L’acte també servia, doncs, per a presentar-lo com cal.
La preparació del número 67-68 de TSCG va començar a inicis de l’any 2009, en la previsió, precisament, de publicar-lo l’any sobre, el del setanta-cinquè aniversari. Els gairebé dos anys transcorreguts des de l’arrencada fins a la consumació de l’edició no són pas un lapse exagerat en l’edició d’un monogràfic. Les propostes als possibles col·laboradors, la redacció i la revisió dels originals i la tria de la
La fotografia de Jordi Ausàs amb Jesús Burgueño és de Gemma Pujol (IEC).
|
|
 |
|
documentació complementària, porta temps i esforços molt considerables. En aquest context, Francesc Nadal va agrair la cura i la perseverança del professor Jesús Burgueño, especialista prou reconegut en la matèria i vicepresident de la SCG, per la feina de coordinació que hi ha esmerçat.
En fer ús de la paraula, Jesús Burgueño també va tenir expressions d’agraïment per a tots els autors i autores del número que presentava, la llista dels quals va repassar de dalt a baix en comentar breument les seves aportacions. Si ens hem de lamentar d’alguna cosa, va venir a dir el coordinador, és que el calendari legislatiu s’hagi immiscit en el procés. En efecte, l’aprovació de les lleis de vegueries i de l’àrea metropolitana de Barcelona pel Parlament de Catalunya, efectuada a finals de juliol d’enguany, potser devaluï alguns dels textos aplegats en la mida que els seus plantejaments conjecturaven sobre els continguts d’aquelles lleis. Tanmateix, això no els treu interès i, si més no, va afegir Burgueño, cal felicitar-nos de l’aprovació perquè demostra una actitud de compromís polític ben positiu, malgrat la patacada rebuda per la Sentència sobre l’Estatut de Catalunya dictada pel Tribunal Constitucional i sobre la qual la Junta de la SCG s’ha manifestat per tot allò que fa referència a l’organització territorial.
Bona prova de l’interès de la SCG per a difondre les lleis esmentades va ser la invitació cursada a l’Honorable Sr. Jordi Ausàs i Coll, conseller de Governació i Administracions
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau (2010): "Vers una nova organització territorial en vegueries. Ressenya de la conferència de Jordi Ausàs a la Societat Catalana de Geografia, SCG (13 d'octubre de 2010)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S97911.htm |
|
|
Públiques de la Generalitat de Catalunya, per a presidir l’acte commemoratiu del setanta-cinquè aniversari i de presentació del número monogràfic de Treballs de la Societat Catalana de Geografia. A més a més d’honorar la celebració amb la seva presència, el Sr. Ausàs va pronunciar una conferència sobre les perspectives d’una nova organització territorial de Catalunya en el camí traçat per les lleis esmentades. La intervenció del Sr. conseller va versar íntegrament sobre la de vegueries per a remarcar que, tot i la fragilitat introduïda per la Sentència abans al·ludida, el seu articulat ofereix escletxes suficients com per a endegar-ne la regulació jurídica, les competències electorals i les finances pròpies. La clau del seu establiment rau en una estratègia d’implantació i transformació gradual de l’organització territorial, la qual ja havia estat recomanada, va recordar, per l’Informe Roca. No va amagar, però, que caldrà un esforç molt considerable de la classe política i dels catalans per a reeixir en la comesa, la qual es justifica de totes passades per l’equilibri territorial i la simplificació de l’administració pública que introduirà, i pel que suposa d’afirmació de sobirania nacional. Acabada la dissertació, encara hi va haver temps per a demanar al Sr. Ausàs el parer sobre el paper de l’aglomeració barcelonina en l’equilibri territorial de Catalunya que havia comentat abans, i sobre on havia anat a raure la sol·licitud de creació d’una vegueria per al Penedès. El Sr. conseller va saber trobar la resposta i comentari adients en cada cas.
Enllestit l’acte acadèmic, els assistents van ser obsequiats amb un refrigeri al pati de la Casa de Convalescència presidit per Sant Pau. Un brindis amb cava va servir per a desitjar els “per molts anys” a la Societat en els seus primers setanta-cinc anys. [Pau Alegre, 14 d’octubre de 2010]
|
|
