El curset sobre Sequeres i inundacions, impartit durant els dies 6 i 13 de maig de 2010, va comptar amb la participació de tres conferenciants. En la sessió del dia 6, centrada en el tema de les inundacions, hi van participar la professora del departament de Geografia de la Universitat de Girona Anna Ribas i el professor del departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la Universitat de Lleida, Joan Carles Balasch. Mariano Barriendos, professor del departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, va presentar el tema de les sequeres en la sessió del dia 13.

La conferència impartida per la Dra. Ribas amb el títol de Les inundacions a Catalunya. Problemes i gestió, es va dividir en dos grans apartats. En primer lloc, i a nivell general, va fer un breu repàs del marc conceptual que engloba els riscos naturals. A continuació, va encaminar la dissertació cap a l’anàlisi de l’estat de la qüestió a Catalunya.

La problemàtica de les inundacions es pot analitzar recorrent a diferents marcs explicatius. En la visió més convencional del risc, els episodis d’inundacions s’entenen com successos excepcionals i puntuals en l’espai i en el temps, per tant, en l’anàlisi de risc la magnitud i la intensitat de l’esdeveniment, així com l’exposició física al fenomen natural, adquireixen rellevant importància. No obstant això, Ribas, va remarcar la importància d’analitzar les inundacions com un procés amb un abans, un durant i un després. Aquesta visió alternativa dels riscos naturals ens permet realitzar un anàlisi que no només se centra en l’exposició física sinó que, a la vegada, n’estudia la vulnerabilitat humana tenint en compte dos factors clau: la resistència a les inundacions i la resiliència, és a dir, la capacitat de recuperar-se després d’un episodi extrem. Aquests factors seran, segons Ribas, la clau en l’anàlisi del risc si es vol dur a terme una gestió adient de les inundacions.

Ribas també va fer especial èmfasi en els aspectes positius d’aquests fenòmens posant com a exemple la plana de l’Empordà, la qual no s’entendria sense la presència d’inundacions seculars, ja que les inundacions són fenòmens imprescindibles per a la supervivència dels ecosistemes fluvials. Ribas, també va mencionar el cas de la iniciativa de la Ruta del Ter per il·lustrar el rol de les inundacions històriques com a actiu per al desenvolupament local. Tot i així, es inevitable pensar en els efectes negatius que aquests fenòmens tenen en la societat: els danys econòmics, les pèrdues humanes, la paralització de les activitats econòmiques, els ferits, etc.

Si s’observa la trajectòria històrica d’aquests fenòmens en el nostre país, podem constatar que les inundacions, sobretot les torrencials, constitueixen el risc natural que més pèrdues econòmiques causen a Catalunya. Malgrat tot, les pèrdues humanes han disminuït substancialment en els darrers anys. En l’anàlisi del risc a Catalunya, des del punt de vista de la magnitud, Ribas va fer especial esment al fenomen de litoralització del risc, ja que les àrees geogràfiques on la probabilitat de pluges torrencials és més elevada coincideix amb les zones que durant els darrers 50 anys han patit un procés més desmesurat d’urbanització. Per altra banda, tot i que l’exposició al risc d’inundacions ha augmentat a Catalunya, l’increment de població ha anat acompanyat d’un creixement de la riquesa, cosa que ha fet que, tot i que les pèrdues econòmiques en termes relatius hagin augmentat, la vulnerabilitat pot haver disminuït ja que som capaços de recuperar-nos-en més fàcilment.

La il·lustració fotogràfica és de P. Alegre (26.01.2008): l'embassament de Sau durant la sequera d'hivern de 2008.

La intervenció va finalitzar amb un repàs de les eines i els diferents actors que intervenen en la gestió del risc a Catalunya, fent especial esment als Plans d’Espais Fluvials (PEF). Ribas va matisar la importància d’aquests mapes de zones inundables a escala de detall ja que esdevindran una peça clau en la gestió de les inundacions de cara al futur.

El Dr. Carles Balasch va completar la jornada sobre inundacions amb la conferència titulada La reconstrucció de les riuades històriques. Millores en l'estimació de risc d’inundacions. En la seva dissertació, Balasch va exemplificar, a tres escales diferents, la reconstrucció d’aiguats històrics a la conca de l’Ebre. L’orador va remarcar la dificultat que implica el recull i anàlisi de dades per identificar els nivells màxims assolits pels aiguats quan es pretén reconstruir riuades històriques. Aquests nivells es determinen bàsicament a partir de: dades d’estacions d’aforaments –en cas que n’hi hagi-, dades històriques (documents escrits i/o gràfics) i limnimarques. Un cop reconstruïda la secció s’aplica un model hidràulic que permet esbrinar el cabal del tall transversal. Finalment, aquest model permet avaluar la recurrència de les riuades. Balasch va continuar la dissertació amb un recull d’avantatges de la hidrologia històrica, com són l’anàlisi dels mecanismes que produeixen les grans riuades, l’estudi de les tendències temporals (cicles seculars i estacionals) dels esdeveniments, o la creació d’una base de dades molt més llarga i representativa que permeti l’extensió temporal de l’anàlisi de les freqüències.  seguir >>>