<<< retrocedir  El primer cas d’estudi presentat va ser el riu Ondara. En aquest cas, es tracta d’un curs fluvial relativament petit, que tot i localitzar-se a l’interior té característiques força litorals, amb una dinàmica de resposta molt ràpida. La manca d’estacions d’aforament que permetin conèixer el cabal mitjà del riu va fer crucial la utilització de documents històrics i limnimarques en l’anàlisi del seu cabal. El segon cas feia referència al Segre. En aquest estudi es va remarcar la rellevància de les fotografies històriques (postals i col·leccions privades) i la reconstrucció hidrològica a partir de registres de precipitacions de l’estació de Puigcerdà. Finalment, el darrer cas es va realitzar a nivell de la conca de l’Ebre, en la secció que va des de Móra d’Ebre fins al Delta. En aquest cas, l’escala de limnimarques de Xerta va ser clau a l’hora de reconstruir la secció transversal del cabal.

Finalment, va concloure la dissertació amb algunes recomanacions. A l’hora de calcular les freqüències dels diferents períodes de retorn, Balasch va mencionar que és bàsic complementar la informació instrumental amb dades no sistemàtiques (informació històrica) ja que aquestes en reforcen els models. També va parlar de la importància preservar i catalogar el patrimoni de marques epigràfiques que forma part de molts pobles de Catalunya.

La segona jornada del curs, que es va desenvolupar el 13 de maig, va comptar amb una vintena d’assistents. Sota el títol La sequera. Aspectes metodològics i resultats: el seu estudi preliminar, el professor Mariano Barriendos va dividir-la en tres blocs temàtics: “Metodologia”, “Risc i recurs” i “Variabilitat climàtica plurisecular”.

Malgrat que la sequera és un fet recurrent en el clima mediterrani, el seu estudi des del vessant històric no té una tradició de recerca potent a les nostres universitats. Les tesis de doctorat que s’han publicat no són més de tres i en tota la península Ibèrica els investigadors que hi fan recerca són set o vuit. Potser la idea prèvia que existeix entre els estudiants de geografia que relacionen la tasca d’arxiu, inherent a la recerca en climatologia històrica, com una tasca museística, l’ha fet poc atraient en la formació de futurs investigadors. La realitat, però, no és aquesta: el buidatge de documents històrics aporta una informació sovint molt acurada de dades meteorològiques que permet reconstruir el clima històric. Malgrat això, és cert que la gran quantitat de documentació a consultar i el volum de les sèries temporals existents fan que sigui una tasca enfarfegada. Per aquest motiu el volum de documents consultats i treballats no representa més del 2% dels que poden contenir informació sobre la variabilitat del clima al llarg de la història.

Si un període de sequera en l’actualitat suposa per a la nostra societat restriccions en el subministrament d’aigua potable, problemes en el desenvolupament d’activitats turístiques i d’oci, reducció dels volums d’aigua de reg, etc, per a les societats preindustrials un any de sequera podia arruïnar totalment la collita de blat, cosa que tenia repercussions directes en els contingents de població. De fet una sequera severa podia suposar la davallada d’un 40% de la població. En aquest marc doncs, no és estrany que els fets meteorològics hagin quedat reflectits en la documentació històrica, tant privada com pública.

Hi ha dos grans fonts d’informació que aporten dades i que es troben en documents als arxius: les cerimònies religioses per demanar que plogui o que deixi de ploure, conegudes com a rogatives; i les observacions instrumentals. La primera d’aquestes fonts és la primordial en el món catòlic i la segona ho és en el món de l’Europa protestant.

Les rogatives contenien un gran intercanvi de documentació entre les autoritats de la zona afectada i la jerarquia eclesiàstica i és la que ara serveix per obtenir-ne informació. El nivell que tenia la rogativa, que anava de l’I al VI, en funció dels temps que durava l’esdeveniment (pluges copioses, durada de la manca de pluja, fred a destemps, etc), permet valorar les condicions meteorològiques que hi van succeir, i el seguiment de diverses rogatives que coincidien en el temps denota esdeveniments climàtics més generals.

Pel que fa a les anotacions que s’han pres en sèries històriques llargues, que són les que aporten una informació més valuosa, fan referència a les condicions meteorològiques de la collita dels cereals, de la construcció i manteniment d’obra civil.

La informació directa, que és prèvia a la instrumental (termòmetres, pluviòmetres, baròmetres, etc), recollia dades diàries de gruixos de neu, tipus de núvols, presència i intensitat de pluja i valors relatius de fred, calor, etc. Malgrat que no aporten dades quantitatives de temperatura, de precipitació, de pressió atmosfèrica, etc, la seves observacions i anotacions també han servit per treure conclusions dels esdeveniments climàtics.

Per últim, les observacions instrumentals anteriors a l’aparició dels observatoris meteorològics van ser molt importants a moltes ciutats europees. En el cas de Barcelona les primeres dades que tenim d’aquest tipus són les elaborades pel doctor Salvà a la darreria del segle XVIII.

Per concloure cada sessió es va obrir el debat amb l’audiència, un debat de caire molt divers amb comentaris i preguntes que van enriquir les dissertacions. [Jordi Nadal i Anna Serra]

 
A la foto d'E. Bertran, J. Burgueño passa revista a les efemèrides registrades en el limnígraf de la parroquial de Xerta en el decurs de la sortida d'estudi de dissabte 11 de juny de 2005.