Espectacular morfologia càrstica de la cova de les Canaletes.

Tot passejant pel camí de ronda de les muralles, pel baluard de la Carnisseria i pont de Sant Pere, vam enfilar l’ascensió al castell de Vilafranca o Fort Libèria (nom que vol recordar la denominació fundacional de Vilafranca com a Vila Libera). Va ser concebut per Vauban l’any 1681 com a refugi inexpugnable i desafiant reforç exterior en la defensa de Vilafranca davant possibles atacs i setges, però sens dubte també, arribat el cas, com a punt des d’on fer front a una insurrecció local, com la produïda el 1674 (l’anomenada Conspiració de Vilafranca). Al pati d’armes, l’actiu i polifacètic Joel Mené, bomber, restaurador i regidor municipal vilafranquí, ens va fer una excel·lent presentació de la fortalesa, fent-nos parar atenció en la funcionalitat dels detalls constructius: la ventilació superior de les espitlleres per evitar la concentració de fums tòxics, les baranes que havien de frenar possibles caigudes dels soldats per efecte del retrocés de les armes, el laberint de soterranis, l’ús dels cairons (maons) a les parts superiors per evitar el rebot de les bales... Per tornar del castell al poble vam baixar per la galeria subterrània més llarga d’Europa, anomenada dels mil graons (exactament són 734, però el recorregut pels soterranis de la pròpia força permet arrodonir la xifra sense gaire exageració) construïda en època de Napoleó III, que permet salvar un desnivell d’uns 180 metres.

Havent dinat vam visitar la Cova de les Canaletes, un bell exemple de tota la panòplia de les espectaculars morfologies pròpies d’aquesta zona càrstica. Per acabar de fer inoblidable l’escenari, la nostra visita coincidí amb l’actuació d’una coral.

El trajecte del Tren Groc entre Vilafranca i Sallagosa fou la cloenda d’or de la sortida, precisament en l’any que se celebra el centenari de la posada en funcionament de la línia. L’objectiu estratègic últim d’aquesta línia ferroviària de 62’5 km de longitud era la plena integració funcional a França de la remota contrada de l’Alta Cerdanya: allò que els geògrafs francesos en diuen una operació de désenclavement (Termcat proposa com a equivalent desaïllament). No és aventurat

<<< retrocedir  Pàg. 3 de 4  seguir >>>