En escaure’s el centenari del naixement i el cinquantenari del traspàs de Jaume Vicens Vives, diverses entitats de la societat catalana han promogut la celebració d’actes de recordança de l’insigne historiador. La convocatòria ha trobat una acollida més que suficient com per poder parlar de l’any Vicens Vives i l’àmbit d’estudis de la geografia no n’ha restat pas al marge. En aquest context, la Universitat de Barcelona va convocar una jornada centrada a revisar La geopolítica i la cartografia de Jaume Vicens Vives per al dia 13 de maig. Va tenir lloc a la Sala Gran de la seva Facultat de Geografia i Història i va aplegar una nombrosa audiència.

En la primera part de la sessió vam escoltar els professors Joan Vilà-Valentí i Joaquín Bosque Maurel, els quals, en paraules del professor Carles Carreras i Verdaguer, revestit d’oficiant de l’acte, venien a ser la primera generació de la descendència intel·lectual de Vicens. En la segona part, les intervencions del professor Josep Ma. Rabella i Vives i del mateix Dr. Carreras van representar la veu de la segona generació, la dels qui ja no vam poder gaudir de la presència del mestre tot i poder palpar prou bé la seva influència, mentre que les de Sergi Martínez Rigol, Sergio

Carles Carreras presenta Joaquín Bosque i Joan Vilà en l'obertura de l'acte; fotografia de S. Moreno (DdGH - UB).

Moreno Redon i Manuel Santirso, van ser ressò d’una tercera generació, la qual contempla Vicens com una figura respectable del passat per a analitzar i valorar acuradament. La condició de socis i col·laboradors de la majoria dels ponents de la sessió ens ha esperonat la redacció d’aquesta ressenya, la qual voldríem que també fos una petita contribució de la Societat Catalana de Geografia a l’Any Jaume Vicens Vives.

El professor Joan Vilà-Valentí va obrir el foc amb una dilatada exposició per a rememorar, en general, les seves activitats d’investigació i docència durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat i, en especial, de les impressions que guardava de les classes de doctorat rebudes de l’homenatjat des de l’any 1949 fins al 1951 a la Universitat de Barcelona. El doctor Vilà va destacar la gran capacitat de diàleg de Vicens i la facilitat per a descabdellar el fil de les temàtiques suscitades pels estudiants fins a esgotar-ne les possibilitats de debat. Era, doncs, un ensenyant donat als seus estudiants sense reserves. En aquest context, si bé l’orientació més geogràfica que no pas històrica i les llargues absències de Vilà-Valentí de Catalunya, les quals va detallar prolixament, no van facilitar pas la continuïtat d’una relació directa amb el mestre, el ponent en va voler manifestar el seu agraïment perenne.

La intervenció del professor Joaquín Bosque Maurel també va fer referència expressa als contactes personals que va tenir amb Vicens, en aquest cas, però, per raó de treballs editorials. En efecte, el ponent va redactar diversos manuals de geografia i altres obres per a l’editorial Teide, també a la dècada dels anys cinquanta del segle vint. No s’hi va estendre pas gaire, si no és per a remarcar el tracte excel·lent i cordial que sempre va rebre per part de Jaume Vicens i de Frederic Rahola. Més aviat, va aprofitar l’avinentesa per a demanar-se l’interès de l’historiador Vicens per la geografia i la cartografia. El doctor Bosque se l’explicava en un doble vessant, com el resultat d’una necessitat pràctica, atès que la geografia era un afegit indefugible del magisteri dels historiadors al segon ensenyament, i per efecte d’una dèria teòrica: la dimensió espacial dels fets històrics li era un factor de primer ordre per tal d’explicar-los. En aquest sentit, va concloure, la lectura en paral·lel de l’Aproximación a la historia de España i de Notícia de Catalunya, per sorprenent que pugui semblar, es prou alliçonadora dels neguits geogràfics i cívics de Vicens i del seu mestratge per a explicar-los.  seguir >>>