<<< retrocedir  excepció del poble de Gironella. L’arribada del cotó i la sortida dels teixits restaven assegurades amb els mitjans de comunicació disponibles, que també van facilitar l’abastament de carbó procedent de la mateixa comarca; aquesta font energètica supletòria era imprescindible per tal de compensar la irregularitat típicament mediterrània del riu. La disponibilitat de mà d’obra barata i poc conflictiva sempre va ser un element atractiu per a la implantació industrial, però és a partir de 1890 –com assenyala Carles Enrech– quan aquest factor esdevé cabdal i dóna lloc al perfeccionament del model socioeconomic paternalista de les colònies, amb l’objectiu de reforçar el control social i suavitzar les tensions laborals. Per entendre l’èxit d’aquest model social volgudament aïllat i amb connotacions feudals cal no perdre de vista quines eren les alternatives a l’abast de la població obrera: les condicions de vida a les fàbriques de les grans ciutats no eren pas millors. Cal encara remarcar un altre factor explicatiu en la gènesi de les colònies del Llobregat a què sovint no es fa esment: en general no van ser empresaris forasters els que s’adonaren de la potencialitat de la zona, sinó que foren els propis industrials de Manresa, Berga, Sallent, Casserres, Sant

Llorenç de Morunys... els que aprofitaren i transformaren el Llobregat en benefici propi; ens trobem davant d’una industrialització netament endògena.

El nostre recorregut començà per la porta d’entrada al Berguedà, l’Ametlla de Merola (269 hab.) extrem sud del municipi de Puig-reig. Emplaçat en un ample meandre del riu, el conjunt urbà presenta alguns trets que el singularitzen clarament de la resta de colònies: l’aspecte alegre –blanc i enjardinat– del conjunt, l’amplitud dels horts, l’embolcall –gairebé defensiu– del rec industrial... Hom ha volgut veure en la procedència –aquesta sí forana– de l’industrial Mateu Serra, de Vilassar, el motiu últim del diferent aspecte del poble. L’Ametlla és ara un dels pols d’atracció del Parc Fluvial, amb visites guiades i plafons informatius, alguns dels quals incorporen recursos audiovisuals.

A dalt, admirant la vista dels Prepirineu berguedà (amb els Rasos de Peguera) des del mirador de cal Lluent, al marge esquerre del Llobregat i a l’alçada de Viladomiu Vell. En primer terme, cap al nord, el nucli dels Bassacs i Gironella; foto de J. Burgueño (SCG).

Tot seguit vam fer la visita guiada a la Colònia Vidal de Puig-reig (activa entre 1901 i 1980), integrada dins la xarxa del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La visita a aquest reeixit projecte museogràfic consisteix en un complet recorregut pel poble (els habitatges, el safareig, l’escola, la biblioteca, l’oficina bancària, la peixateria...) i per la fàbrica: la turbina, la màquina de vapor, la maquinària destinada a l’obtenció del fil de cotó, els telers... Tot plegat ens permeté copsar les característiques bàsiques de les indústries tèxtils del Llobregat, conèixer de prop l’antiga tecnologia, fer-nos càrrec de les dures condicions de treball i, especialment, adonar-nos de l’original model social de caire paternalista imperant a les colònies. Dins el clos de la colònia res no escapava al control de l’amo, el director i el capellà.  seguir >>>

Pàg. 2 de 4