El tram del riu Llobregat comprès entre Cal Rosal (en el contacte dels termes de Berga, Olvan i Avià) i Navàs, d’uns 23 km, és objecte encara d’un exhaustiu aprofitament hidràulic que va permetre, durant la segona meitat del segle XIX i començaments del XX, la implantació d’un bon nombre de grans indústries tèxtils (16). El tret més singular d’aquest model d’industrialització fou la construcció annexa de colònies fabrils, pobles de nova planta destinats a les famílies treballadores.

Amb la revolució industrial el Berguedà va deixar de ser una comarca bessona del Solsonès i s’incorporà a la part més dinàmica del nostre país. Dissortadament la crisi del tèxtil que es produeix a partir de 1980 (de fet amb precedents en les dues dècades anteriors) i l’ensorrament de les bases socials que emparaven el model socioindustrial propi de les colònies comportaren el tancament progressiu d’aquestes empreses, en un procés que es pot considerar culminat abans d’iniciar

el nostre segle. Tanmateix encara hi resta el poblament (les colònies) amb diferents graus de vitalitat. També apareixen nous usos dels espais ensems que hi romanen els aprofitaments hidroelèctrics i diverses activitats industrials. L’acabament de l’autovia C-16 (2008) ha obert noves perspectives de revitalització de les antigues colònies i en general d’aquest eix de poblament, que també compta amb un Pla director urbanístic específic (2007).

El patrimoni arquitectònic i el llegat sociocultural de les 12 colònies industrials i 4 fàbriques del riu del tram esmentat són objecte de promoció per part del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat (www.parcfluvial.cat), creat el 2004 però amb el precedent d’un patronat que funcionava des del 1998. Està format per 9 ajuntaments (de Balsareny a Berga), el consell comarcal del Berguedà, la Diputació de Barcelona, Caixa Manresa, diverses associacions empresarials, etc.

El 17 d’abril de 2010 la SCG va fer un recorregut per algunes de les colònies del Llobregat. Sense pretendre-ho, la nostra sortida ha coincidit amb un moment de revaloració de les colònies fabrils: exposició al Museu d’Història de Catalunya i èxit de vendes de la novel·la Olor de colònia (Sílvia Alcàntara, 2009). És de justícia reconèixer que aquest possible moment dolç i punt d’inflexió definitiu per a la promoció i coneixement de les colònies del Llobregat ha estat possible

gràcies a anys de treballs i de recerques (algunes també realitzades des de la Geografia), a l’esforç de divulgació canalitzat per publicacions com l’Erol i a iniciatives consolidades de recuperació i divulgació de la memòria socioindustrial com la Colònia Vidal.

Les colònies tèxtils del Llobregat van ser resultat d’una combinació de factors geohistòrics. Cal defugir l’explicació monocausal i reduccionista. De bon començament és clar que hi havia el riu i unes concessions d’ús de molins fariners que eren susceptibles de ser reconvertides per tal de generar la força motriu dels telers. Però també hi hagué un aprofitament dels beneficis fiscals derivats de les lleis de foment de la població rural, com va deixar clar en la seva tesi doctoral el nostre consoci Jordi Clua. En paral·lel s’hi adjuntà la disponibilitat de la carretera (1854) i del ferrocarril (1885) de Manresa a Berga, seguint sempre la riba esquerra del riu, la riba de les fàbriques amb la sola  seguir >>>

Pàg. 1 de 4      Viladomiu nou, a dalt, i l'Ametlla de Merola, al costat, dues de les colònies industrials visitades.