Pàg. 3 de 5

La fotografia de l'emplaçament de Petra i la d'aquest
músic entendridor són de Teo Gómez (SCG).

<<< retrocedir  Els expedicionaris hi van dedicar un dia complet, amb les dues nits que l’envoltaren. A la nit, per als no esgotats per la jornada -cosa difícil-, la sorpresa fou en forma d’una explotació turística intel·ligent del lloc: uns artesanals fanals fets amb espelmes i paper senyalaven el sinuós camí del Siq (la gorja d’accés excavada per l’esporàdica però violenta aigua corrent a traves d’un terreny de gresos ferruginosos), fins arribar a l’esplanada del Tresor, on va tenir lloc una austera atracció musical a la llum d’espelmes, mentre es va anar servint un te als asistents.

Una cadena muntanyosa formada per gresos amb algun aflorament volcànic rodeja Petra i va conduint després fins al desert de Wadi Rum, altre punt important del viatge. Allà va escampar-se entre el passatge la idea que els set pilars de la saviesa no eren les bases teòriques del pensament de T. E. Lawrence, sinó la formació rocosa que obre el parc -desert. L’espai, amb les seves immensitats puntuades pels potents turons que s’han resistit a l’erosió, impulsa en diferents ocasions a pensar en el famós Lawrence d’Aràbia i la seva activitat per aquestes contrades, si be els comentaris d’un altre documentat expedicionari feren desplaçar els pensaments de Lawrence a Philby, el pare del popular espia del grup de Cambridge, i autor, segons se’ns relatà, d’uns sucosos Arabian Days.

Aqaba, l’enclavament del mar Roig, també amb ressonàncies de la revolta àrab de 1917 contra els turcs, l’únic port de Jordània -on uns moments relaxats d’exploració marina, buscant la raó del color del nom de la mar en les extensions de corall encara visibles-, marcà l’extrem sud del viatge. Des del vaixell s’albiraven espais de quatre estats actuals: Egipte, Israel, Jordània i Aràbia, com volent donar a entendre que la relaxació no es podia estendre gaire més, i que les raons polítiques en tenien bona part de la culpa.  seguir >>>