<<< retrocedir  La ruta inversa no va ser relaxada, i no només per la malaltia que se li va declarar a un dels viatgers. Les pasqües cristiana, ortodoxa i jueva coincidien enguany. I pot ser que això expliqués una mica l’ebullició que mostrà la ciutat antiga de Jerusalem Divendres Sant. Després de la impagable visita al Mur de les Lamentacions jueu, un soc desbordant de gent, que afegia al color habitual de les seves mercaderies les nombroses taques de color que formaven els pelegrins i religiosos coptes etíops, ortodoxos grecs, armenis..., conduïa a l’església del Sant Sepulcre, a l’interior de la qual la confusió i fins i tot, en certs sectors, les empentes entre la gent de les diferents religions cristianes allí reunides, fan valorar d’altra manera les fins ara per a mi increïbles notícies d’accidents per allaus humanes, a les peregrinacions a la Meca.

Pàg. 4 de 5

Els detalls fotogràfics jerusalemitans
són de J. M. Garcia Ferrer (SCG).

La Jerusalem antiga la recordarem fonamentalment per aquesta bigarrada i estranya confusió de religions, en un moment d’especial ebullició. Una excitant sensació d’haver captat un moment únic, que es podria haver completat per la visió dels grans moments arquitectònics, i de comprensió del sentit religiós inherent a l’espai, que comportà al dia següent la visita, a Betlem, de l’església de la Nativitat, si no fos per la freqüent aparició a tot arreu del kitsch més escandalós al costat de la peça de valor irrefutable. I el mateix, però amb molta més intensitat quant al kitsch, es podria dir de la visita a continuació, a Jerusalem, d’altres punts religiosos a la falda del mont de les Oliveres, aquest cop amb l’afegit -per a qui això escriu- de la insuportable visió i (mala) convivència multinacional de masses ingents de turistes d’autocar anant en grup d’un monument sant al següent. És clar, no obstant això, que la valoració conjunta de les possibilitats econòmiques il·limitades que poden representar aquestes masses en una ciutat en pau pot ser un del pocs punts d’esperança actual per a un redreçament de la situació actual...

La Jerusalem antiga del viatge la recordarem per aquesta sensació de xoc, fent un zoom a partir de l’extraordinària visió primera de la ciutat a la sortida del túnel de l’ascensió des del mar Mort o des del mont de les Oliveres. Però la ciutat en tota la seva dimensió mereix un viatge posterior d’uns quants dies, més reposat, per veure molt més dels seus tresors, només intuïts en aquest viatge d’impressió (cosa amb què es va complir l’objectiu).

Però, i aquí toquem l’últim tema, sorgeixen qüestions d’altre ordre. Es podrà realment visitar Jerusalem i Cisjordània amb esperit tranquil en el futur? Ara per ara, aquella és una ciutat vigilada militarment, i els murs en construcció avançada, els assentaments jueus creixents a Cisjordània i els controls i prohibicions per passar d’una a l’altra zona (domini i administració palestina, administració palestina però domini israelià i, per últim, domini i administració israelians) per part d’uns i d’altres habitants (àrabs amb passaport israelià, àrabs amb passaport jordà, palestins...) marquen irresolublement l’experiència. [J. M. Garcia Ferrer]  seguir a la foto del grup >>>