Al principi es va fixar el nombre de topònims en vint mil, tot i que al final es va arribar gairebé als quaranta mil. El projecte va finalitzar l'any 2003 amb la publicació del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya i l'edició posterior de l'obra en DVD.

L'any 2005, la Comissió de Toponímia de Catalunya —establerta el 2001 arran de la realització d’aquest projecte— va iniciar el procés d'ampliació del Nomenclàtor oficial, en què calia revisar els topònims exclosos de la primera edició i afegir-hi aquells municipis que havien canviat de denominació. Al voltant d'un 70 % dels municipis van proposar canvis, que es van acceptar en la major part dels casos. Segons Josep Moran, "és una feina viva".

També és cert que hi ha municipis i nuclis de població que encara avui mantenen una denominació incorrecta des del punt de vista de la normativa lingüística, com Roda de Barà que hauria de ser Roda de Berà, o el Figaró que hauria de ser el Figueró. Però, com explica el director de l'Oficina d'Onomàstica, “aquests casos són una minoria”.

El procés de revisió i ampliació iniciat fa cinc anys culmina ara amb la publicació del nou Nomenclàtor oficial, una obra fruit de l'esforç col·lectiu que mostra la història viva d'un país, i en preserva la cultura i el patrimoni.

Text i imatges recollits al Butlletí de l’IEC, 140
(març de 2010)