És ben evident, i més en un país com el nostre, la importància de l’aigua, com a recurs i com a bé imprescindible per a qualsevol ús que vulguem desenvolupar. L’aigua és necessària. Recurs renovable, però també degradable. Té una funció molt important de transport. Transport de sediments que han desenvolupat al llarg de la història, deltes, platges, i han servit per transportar materials que aigües avall s’han utilitzat per conrear però també per construir edificis quan aquests materials s’extreuen del llit del riu com a àrids. Aquests rius els hem modificat, construint embassaments, captacions, transvasaments, elements necessaris per a la distribució de l’aigua en el territori. Els rius també són molts cops indicadors de problemes ambientals, com ara l’erosió o la contaminació. Aquest curs que vàrem presentar va ser una aproximació a aquesta temàtica tan important. Per a poder prendre decisions que millorin la gestió, l’ús i la dinàmica de l’aigua i el seu transport, necessitem conèixer aspectes tan necessaris com els que es van presentar el 7 i 14 de maig de 2009 dins el curs que sota el títol Estudis recents en hidrologia fluvial i transport de sediment va ser organitzat per la Societat Catalana de Geografia.

La primera de les conferències, presentada per Luís Outeiro, geògraf de la Universitat de Barcelona, amb el títol Directiva marc de l'aigua, nova cultura de l'aigua i participació social. Quin és el paper dels geògrafs?, va tractar el tema des de la perspectiva de la gestió, representada dins de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA). La DMA és l’eina legal que estableix un quadre d’acció en el camp de la política de l’aigua. La DMA serà la principal estratègia de gestió dels recursos hídrics a Europa fins 2015, donant un paper important al geògraf, que tradicionalment ja desenvolupava en l’àmbit de la hidrologia. La DMA crea un sistema únic i integral per a la gestió de l’aigua. Té una forta connotació territorial, coneixement de l’ambient hidrològic, caracterització dels elements físics que el constitueixen, i coneixement dels processos que s’esdevenen. Es basa en tres blocs d’anàlisi fonamentals: biològic, fisicoquímic i hidromorfològic. Així la DMA considera que la hidromorfologia és l’element principal dels tres considerats ja que

estructura les comunitats i els processos biològics que es troben en el sistema. La nostra formació interdisciplinària de geògraf hi té molt a dir, però sense oblidar la necessitat d’aplicar el coneixement de les nostres arrels amb metodologies hidrogeomorfològiques amb noves aplicacions en l’àmbit dels Sistemes d’Informació Geogràfica. La geografia com a ciència vertebradora de multitud de camps ambientals i humans té un paper destacat i crucial en l’argumentació de la DMA en la societat perquè la implementació i vigilància d’aquesta directiva ha de ser inexorablement portada a terme a través de la participació social.

La segona aportació la va fer Joaquim Farguell, també geògraf de la Universitat de Barcelona i en l’actualitat tècnic de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb el títol El treball de camp en l’estudi del transport de sediment. Es va destacar la importància del treball de camp per a tenir dades fiables i que poden aportar coneixements necessaris per a la modelització dels processos hidrològics i de transport. La metodologia de camp és doncs imprescindible per a poder fer un recorregut d’aquest sediment des que el material és mobilitzat per l’aigua de pluja que circula pels vessants i que els incorpora al corrent principal. La manera com aquest  seguir >>>