<<< retrocedir   sediment es transporta, la freqüència amb la qual el riu transporta el material i la mida d’aquest material, així com la manera com es mou el sediment i, finalment, quant d’aquest passa pel punt de sortida d’una conca, són les preguntes que cal respondre a l’hora de realitzar estudis o treballs sobre el transport de sediment. Aquests estudis requereixen sovint la generació i recollida pròpia de les dades, és a dir, treball de camp, atès que en molts indrets del món no es mesuren en l’actualitat aquestes variables amb registres continus ni tampoc hi ha dades històriques. El treball de camp en l’estudi del transport de sediment és de diversa tipologia: tot el treball que envolta la instal·lació d’aparells de mesura, recollida de dades automàtiques, calibratges i contrastos, o bé les tasques pròpiament geomorfològiques com el mostreig del sediment de la llera del canal per caracteritzar-lo o per determinar-ne la procedència. Els dos tipus de treball de camp són complementaris, necessaris i cabdals per a la comprensió dels processos fluvials i geomorfològics, la dinàmica fluvial i la relació entre el cabal i el transport fluvial.

La tercera de les conferències, Els balanços de sediment com a eines de gestió integral de les conques de drenatge, ens va arribar des de terres mallorquines. Joan Estrany, geògraf de la Universitat de les Illes Balears, té una àmplia experiència en les dinàmiques dels sediments transportats pels rius, temes que a Catalunya són igual d’interessants d’estudiar. La conferència es va centrar en com l’erosió accelerada de sòls i la producció de

sediments per part dels sistemes fluvials representen un dels majors problemes ambientals i una seriosa amenaça en la gestió sostenible de l’agricultura i de l’aigua. Els resultats obtinguts a partir de parcel·les d’erosió i conques experimentals proporcionen evidències molt clares sobre la sensibilitat de les taxes d’erosió als canvis d’ús del sòl i les activitats antròpiques relacionades. Ara bé, l’evidència d’aquest impacte en la producció de sediment als rius no és tan clara, podent-se presentar exemples de rius amb increment i d’altres amb disminució de la producció de sediment en les darreres dècades. Per això, les investigacions realitzades sobre l’impacte en la producció de sediment pels canvis d’ús del sòl i l’activitat humana relacionada hauria de ser considerada globalment més que per la simple exportació de sediment dels rius o "caixa negra". El balanç de sediments és l’eina que permet analitzar íntegrament en una conca la comptabilitat de l’origen, engolidors i fluxos de redistribució del sediment per a un període de temps determinat. Na Borges (319 km²) és una conca agrícola de l’illa de Mallorca on s’han aplicat històricament pràctiques tradicionals de conservació del sòl i evacuació d’excedents hídrics per proporcionar una protecció efectiva de les terres conreades. En aquest context geogràfic, s’ha establert un balanç de sediment analitzant l’exportació de sediment mitjançant l’aplicació d’un programa de monitoratge continu de la terbolesa; mentre que la tècnica del Cs¹³⁷ ha permès quantificar els altres components del sistema de redistribució de sediment de la conca.

L’última de les conferències, Rius i preses: una relació complexa, centrada en el paper de les preses, va anar a càrrec d’un geògraf que treballa al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya a Solsona, Damià Vericat. Com ja hem mencionat els rius transporten aigua i sediments d’una manera contínua des de les zones de capçalera de les conques fins a les àrees de deposició a les parts baixes. La dinàmica de l’aigua i els sediments controla l'equilibri entre els processos fluvials i marins. En condicions naturals els rius tendeixen a mantenir la morfologia en equilibri dinàmic. La dinàmica conjunta d’aigua i sediments a les lleres fluvials controla, a més de la seva morfologia, el fràgil equilibri entre els elements abiòtics i biòtics. La transferència de sediments en una conca fluvial ocorre episòdicament durant crescudes en les quals els cabals que circulen per la llera són suficientment competents per a mobilitzar i transportar els sediments. Les activitats humanes alteren el règim de cabals i el transport de sediments dels rius. Les preses tendeixen a modificar el règim hidrològic, veient-se afectats nombrosos processos físics i biològics. Les preses també interrompen la continuïtat del transport de sediments i causen canvis morfològics en sectors d’aigües avall, així com en els ecosistemes deltaics i costaners associats. Contràriament, les preses han estat una infraestructura clau per al desenvolupament socioeconòmic des de finals del segle XIX. La xerrada doncs analitzà la complexitat en la relació entre rius i preses. [Xavier Úbeda, coordinador del curs; il·lustracions fotogràfiques de Joan Estrany i Damià Vericat]