present, d’altra banda, que el gran nombre de «llibres d’amidament de terres» localitzats obeeix, tal com encertadament ho va explicar el professor Muro, al fet que si bé representaven una resolució del problema de la «riquesa territorial municipal» força menys lluïda que la del recurs als plànols o atles parcel·laris, en canvi resultava molt més econòmica.

Dels «llibres d’amidament de terres» passà al tema dels plànols i atles parcel·laris municipals localitzats. I ens va explicar que, arran de les seves recerques pels arxius municipals i comarcals, ha aconseguit datar l’existència de 35 documents cartogràfics parcel·laris corresponents a 28 municipis de la província de Tarragona. Aquesta va ser, no cal dir-ho, la part més vistosa i agraïda de la conferència, ja que el conferenciant la va il·lustrar amb una acurada selecció de diapositives d’alguns dels principals documents cartogràfics localitzats. Així, vam poder veure detalls del plànol parcel·lari de Vila-seca, aixecat l’any 1862 pel mestre d’obres Leandre Pons i Dalmau, del plànol parcel·lari de Valls de 1864, aixecat per l’agrimensor Francesc de P. Ribot o del magnífic atles parcel·lari del municipi de Tortosa, aixecat l’any 1868 per l’agrimensor Medir Sabaté i Palet. Un atles que constitueix, sense cap mena de dubtes, un dels millors documents cadastrals de la Catalunya contemporània, format, ni més ni menys que per 435 fulls a escala 1:2 000 i 1:4 000, relligats en sis volums diferents.

Tota aquesta documentació, «llibres d’amidament de terres» i plànols i atles parcel·laris, va ser elaborada, tal com ho va remarcar el professor Muro, per un laboriós col·lectiu d’agrimensors. Així, durant la segona part de la conferència ens va parlar en diferents moments de la tasca duta a terme per alguns d’aquests tècnics de l’agrimensura com era el cas de Lluís Llanses (Selva del Camp, 1846-1847; Gandesa, 1867), Leandre Pons i Dalmau (Vilaseca, 1862), Francesc de P. Ribot i Nolla (Valls, 1864), Medir Sabaté i Palet (Tortosa, 1868) i Pere Taixés i Seguí (Reus, 1862). El professor Muro també ens va explicar que els mapes localitzats van ser traçats a escales diverses com 1:7 000, 1:2 000 o fins i tot més grans com 1:5 000.

Un cop acabada la seva exposició, es va encetar un interessant debat entre el conferenciant i el públic assistent. El moderador Francesc Nadal intervingué, en primer lloc, per esmentar el gran interès de la documentació estadística i cartogràfica exposada durant la conferència, tant per a la història de la cartografia cadastral com per a la geografia de Catalunya. Tot seguit, d’altres assistents van aprofitar l’espai de debat per preguntar-li sobre diferents qüestions relatives al procés d’elaboració d’aquesta documentació. Així, l’interrogaren sobre el nombre i la importància dels agrimensors tarragonins o sobre les similituds del cas tarragoní amb el ja estudiat, pel mateix conferenciant, de Barcelona. Acabem la ressenya de la conferència aquí. Valgui, però, com un mos del text de la conferència que podrem llegir a les pàgines de Treballs de la Societat Catalana de Geografia.
[Francesc Nadal Piqué]