Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

<<< retrocedir  La comissió d’estadística provincial de Tarragona es va constituir el 1849 i el seu primer cap va ser Allende de Salazar. Aquest nomenà un seguit de comissions específiques d’estadística i va fer front a una sèrie de queixes municipals, conseqüència de les malvestats provocades per la plaga de l’oïdi. Tanmateix, les autoritats provincials d’Hisenda de Tarragona desestimaren, al llarg de la dècada de 1850, les reclamacions de greuge, presentades arran d’aquesta plaga, ja que consideraven que durant aquesta dècada la riquesa territorial s’havia incrementat gràcies a l’arribada de la xarxa ferroviària. Més endavant, durant la Restauració es varen constituir unes noves i reformades comissions provincials d’estadística, una de les principals tasques de les quals va ser que els ajuntaments elaboressin uns “registres de finques”.

A continuació, el professor Muro va abordar la segona part de la seva conferència, dedicada a la documentació estadística i cartogràfica de la província de Tarragona realitzada entre 1846 i 1892. I començà aquesta part fent referència a una de les troballes més importants de la seva recerca: la dels «llibres d’amidament de terres», també anomenats apeos o recanacions. Aquests valuosos documents estadístics, confeccionats per agrimensors per encàrrec de les autoritats municipals, eren fruit d’operacions d’amidament fetes al camp. Tanmateix, aquestes operacions no acabaven traduint-se en un plànol parcel·lari, sinó que la informació estadística i fiscal obtinguda (superfície de les parcel·les, tipus de cultiu, etc.) s’enregistrava, de forma numèrica o literal, en uns llibres o quaderns. El professor Muro ha localitzat 182 documents d’aquest tipus per al conjunt de la província de Tarragona, el primer dels quals data de 1846 i el darrer de finals del període estudiat. Es tracta d’una xifra molt considerable, que posa de relleu, al nostre entendre, la gran activitat duta a terme pels agrimensors empleats a resoldre l’espinosa gestió de la contribució territorial. Cal tenir

Els detalls dels plànols parcel·laris de Valls, immediatament a sobre, i de l'arrabal de Jesús de Tortosa, més amunt, han estat facilitats pel conferenciant.

 

 

present, d’altra banda, que el gran nombre de «llibres d’amidament de terres» localitzats obeeix, tal com encertadament ho va explicar el professor Muro, al fet que si bé representaven una resolució del problema de la «riquesa territorial municipal» força menys lluïda que la del recurs als plànols o atles parcel·laris, en canvi resultava molt més econòmica.

Dels «llibres d’amidament de terres» passà al tema dels plànols i atles parcel·laris municipals localitzats. I ens va explicar que, arran de les seves recerques pels arxius municipals i comarcals, ha aconseguit datar l’existència de 35 documents cartogràfics parcel·laris corresponents a 28 municipis de la província de Tarragona. Aquesta va ser, no cal dir-ho, la part més vistosa i agraïda de la conferència, ja que el conferenciant la va il·lustrar amb una acurada selecció de diapositives d’alguns dels principals documents cartogràfics localitzats. Així, vam poder veure detalls del plànol parcel·lari de Vila-seca, aixecat l’any 1862 pel mestre d’obres Leandre Pons i Dalmau, del plànol parcel·lari de Valls de 1864, aixecat per l’agrimensor Francesc de P. Ribot o del magnífic atles parcel·lari del municipi de Tortosa, aixecat l’any 1868 per l’agrimensor Medir Sabaté i Palet. Un atles que constitueix, sense cap mena de dubtes, un dels millors documents cadastrals de la Catalunya contemporània, format, ni més ni menys que per 435 fulls a escala 1:2 000 i 1:4 000, relligats en sis volums diferents.

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Nadal Piqué, Francesc (2009): "D'agrimensura al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. Ressenya de la conferència de José I. Muro a la Societat Catalana de Geografia, SCG (17 de març de 2009)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S96541.htm

 

 

Tota aquesta documentació, «llibres d’amidament de terres» i plànols i atles parcel·laris, va ser elaborada, tal com ho va remarcar el professor Muro, per un laboriós col·lectiu d’agrimensors. Així, durant la segona part de la conferència ens va parlar en diferents moments de la tasca duta a terme per alguns d’aquests tècnics de l’agrimensura com era el cas de Lluís Llanses (Selva del Camp, 1846-1847; Gandesa, 1867), Leandre Pons i Dalmau (Vilaseca, 1862), Francesc de P. Ribot i Nolla (Valls, 1864), Medir Sabaté i Palet (Tortosa, 1868) i Pere Taixés i Seguí (Reus, 1862). El professor Muro també ens va explicar que els mapes localitzats van ser traçats a escales diverses com 1:7 000, 1:2 000 o fins i tot més grans com 1:5 000.

Un cop acabada la seva exposició, es va encetar un interessant debat entre el conferenciant i el públic assistent. El moderador Francesc Nadal intervingué, en primer lloc, per esmentar el gran interès de la documentació estadística i cartogràfica exposada durant la conferència, tant per a la història de la cartografia cadastral com per a la geografia de Catalunya. Tot seguit, d’altres assistents van aprofitar l’espai de debat per preguntar-li sobre diferents qüestions relatives al procés d’elaboració d’aquesta documentació. Així, l’interrogaren sobre el nombre i la importància dels agrimensors tarragonins o sobre les similituds del cas tarragoní amb el ja estudiat, pel mateix conferenciant, de Barcelona. Acabem la ressenya de la conferència aquí. Valgui, però, com un mos del text de la conferència que podrem llegir a les pàgines de Treballs de la Societat Catalana de Geografia.
[Francesc Nadal Piqué]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
28 de març de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat