Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

Mediciones de fincas, planos geométricos y evaluación de la riqueza territorial en la provincia de Tarragona (1846-1892)

El professor José Ignacio Muro, de la Universitat Rovira i Virgili, va ser l’encarregat de llegir la conferència del mes de març del curs 2008-09 de la Societat. I ho va fer sobre una temàtica, de la qual és un dels principals especialistes del nostre país: la història de la cartografia cadastral a l’Espanya i la Catalunya del vuit-cents. Francesc Nadal, que va presidir i moderar l’acte, va glossar les contribucions realitzades pel professor Muro a la història de la geografia i la cartografia espanyoles i catalanes. I va esmentar, entre d’altres, els següents llibres del conferenciant, publicats amb la col·laboració dels geògrafs Luis Urteaga i Francesc Nadal: Geografía, estadística y catastro en España (1856-1870), Barcelona, 1996; i, El territori dels geòmetres. Cartografia parcel·lària dels municipis de la província de Barcelona (1845-1895), Barcelona, 2006. També va assenyalar que el professor Muro és un dels membres fundadors del Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia (GEHC).

 

 

Tot seguit, el professor Muro va prendre la paraula i va començar a explicar, de forma detallada i rigorosa, la documentació cartogràfica i estadística que generà, entre 1846 i 1892, la gestió de la Contribució d’immobles, cultiu i ramaderia a la província de Tarragona. Va dividir la seva exposició en dues parts clarament diferenciades. La primera, la dedicà a explicar tot l’entramat fiscal i administratiu d’aquest impost, que gravava l’activitat agrària i ramadera i que, fins les darreries del segle XIX, va ser una de les principals fonts d’ingressos de l’Estat espanyol. I la segona la dedicà a descriure la documentació estadística i cartogràfica dels municipis de la província de Tarragona, que ocasionà la gestió d’aquest impost i que havia aconseguit localitzar.

Al llarg de la primera part, explicà amb molta claredat com la gestió d’aquest impost es va veure absolutament condicionada, des de la seva implantació, pel fet que el Ministeri d’Hisenda no comptava, ni va comptar en cap moment, amb l’instrument que hauria possibilitat una gestió racional i equitativa: un cadastre parcel·lari general del país. Aquesta
 

mancança obligà els responsables d’Hisenda a organitzar un complex i conflictiu sistema de gestió de l’esmentat tribut. Un sistema que es fonamentava en l’assignació, més o menys arbitrària, per part del Ministeri d’Hisenda, d’unes quotes provincials. Un cop presa aquesta decisió, els diferents caps provincials d’Hisenda havien de decidir, al seu torn, quina part de la quota els pertocava pagar a cadascun dels municipis de la província administrada. De nou, l’assignació municipal resultava igual d’arbitrària i mancada d’equitat que la que s’havia realitzat a nivell provincial.

Un cop situats en aquest nivell de l’Administració tributària, el professor Muro va fer referència a un dels aspectes més perversos de tot aquest sistema d’assignació de l’impost: el seu caràcter solidari. Això era així, ja que si algun ajuntament aconseguia una rebaixa en la quota que inicialment li havien assignat, la quantitat condonada li era carregada automàticament a un altre municipi de la província. Superat aquest escull, calia aleshores que els ajuntaments assignessin la seva part de quota entre els contribuents locals.

No cal dir que aquest engranatge grinyolava per totes bandes i va provocar, ben aviat, greus maldecaps, tant als responsables d’Hisenda, com a les autoritats locals i als mateixos contribuents. Els primers hagueren de fer front a uns percentatges de frau fiscal elevats i al descontentament de moltes municipalitats. Per tal de fer front a aquests i d’altres problemes, el govern va crear, a partir de 1848, unes comissions provincials d’estadística, amb competències per atendre les creixents reclamacions de greuge presentades pels ajuntaments i per les juntes pericials dels municipis disconformes amb la quota assignada, per intervenir a les querelles presentades, de forma particular, pels contribuents refractaris a pagar la part de la quota que els havien assignat les autoritats municipals i per investigar els «amillaraments» presentats per determinats ajuntaments i que l’Administració provincial d’Hisenda considerava fraudulents.  seguir >>>

 
La fotografia del conferenciant presentat per F. Nadal és de M.C. Montaner (SCG)

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
28 de març de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx		 Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.		     Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat