Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Prats Ferret, Maria (2009): "Georgetown, Guyana : de la violència domèstica. Ressenya de la conferència de Linda Peake a la Societat Catalana de Geografia, SCG (11 de novembre de 2008)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S96411.htm

 

La fotografia de la professora Peake és de M. Cuxart.

 

La conferència corresponent al mes de novembre de 2008 va ser pronunciada per la Dra. Linda Peake, professora de la York University a Toronto (Canadà), dimarts dia 11. La seva contribució va respondre al títol proposat: Feminist and quantitative? Measuring the extent of domestic violence in Georgetown, Guyana. Com es desprèn del títol, la conferenciant va dividir la seva exposició en dues parts, la primera es va dedicar a qüestions metodològiques i la segona a la presentació d’un estudi de cas.

Després d’una breu presentació per part de Francesc Nadal, president de la Societat Catalana de Geografia, la professora Peake va agrair la invitació i va explicar que li hagués agradat compartir la presentació amb Karen de Souza, com estava previst, però que això no havia estat possible per problemes de visat. Va agrair l’esforç del públic per escoltar-la en anglès i encara més parlant d’un lloc tan poc conegut com Guyana.

La conferència es va iniciar amb una sèrie de preguntes, com ara: Per què les feministes no solen utilitzar mètodes quantitatius? Per què es pensa que només es pot fer recerca feminista amb tècniques qualitatives? Això, va assenyalar, no només passa amb la geografia

 

 

feminista, altres geografies crítiques (social, política, cultural...) tampoc no acostumen a utilitzar els mètodes quantitatius. Aquest rebuig rau en l’associació que es fa entre mètodes quantitatius i positivisme.

L’anàlisi dels 150 articles articles publicats al llarg de sis anys per la revista Gender, Place and Culture, ha permès trobar únicament sis articles amb enfocament quantitatiu, tots en un número sobre SIG. Passa quelcom semblant amb les tesis doctorals. La preofessora Peake va comentar que fa anys ella va haver de fer un opció pels mètodes qualitatius, però creu que actualment els joves ja ni s’ho plantegen, donen per fet que ha de ser així.

Les principals crítiques dirigides a les tècniques quantitatives són la demanda d’objectivitat i la seva assumida legitimitat com a ciència suposadament neutral. Per això cal debatre què és el que constitueix el coneixement. Es pot entendre per positivisme el coneixement científic basat en evidències observades, en el coneixement dels objectes, en el coneixement com a procés racional per connectar idees (idees/realitat/experiència). Però per a les geògrafes feministes el coneixement és sempre parcial i situat. Es basa en l’experiència, les emocions i els valors

 

 

subjectius desenvolupats en la praxis. El coneixement inclou també la manera com la identitat i l’experiència de qui fa recerca, conjuntament amb el marc teòric, donen forma a l’agenda de recerca, l’anàlisi de dades i els resultats.

S’ha debatut molt sobre la incompatibilitat de les tècniques quantatives i la geografia feminista. Les feministes eren conscients que, per fer-se un lloc a l’acadèmia, els calia tenir la seva “pròpia” manera de fer recerca i la van trobar per oposició al positivisme. Per això durant molt temps l’enfocament quantitatiu i el qualitatiu s’han tractat com realitats separades, com si no tinguessin res a veure l’un amb l’altre. En realitat amddós mètodes són problemàtics en les definicions i les mesures. Totes les dades, sigui quina sigui la seva naturalesa, són representacions. En ambdós casos ens les hem de veure amb les relacions de poder. La recerca feminista no ha d’adoptar un mètode a priori, però sí que pot seguir uns criteris: coneixement fiable, efectiu i no opressiu, compromís de prendre seriosament les dones, ocupar-se de la diferència, dels diferents contextos i sobretot no generalitzar.  seguir >>>

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
23 de gener de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat