<<< retrocedir  Després d’aquesta reflexió metodològica Linda Peake va presentar un estudi de cas a Guyana. Va presentar breument aquest país americà, que va ser una colònia britànica, basada en la producció de sucre, fins el 1964. Durant la dominació colonial els esclaus africans van substituir la població ameríndia i més tard quan es va abolir l’esclavitud, es van importar treballadors de l’Índia. Avui Guyana és una societat multiracial molt pobre.

En aquest context, als anys 80, en un moment de molta inestabilitat política i violència, va néixer Red Thread, una organització social que va col.laborar en la recerca presentada. Com a molts altres llocs d’Amèrica Llatina la principal preocupació i àmbit de treball d’aquesta organització és la violència domèstica. En aquests països hi ha encara molta tolèrància social envers la violència domèstica, inclosos els càstigs corporals als infants. Red Thread

ha fet molta feina en aquest àmbit: programes de ràdio i televisió, demandes judicials, assessorament i intervenció, ha editat una guia sobre violència domèstica i ha desenvolupat xarxes d’acollida i suport per a dones maltractades. En el marc d’aquest treball l’organització es va plantejar que faltava informació quantificable i actualitzada sobre l’abast de la violència domèstica. Per això es van plantejar la necessitat d’endegar una recerca que donés resposta a aquesta limitació, incorporant les variables de classe i ètnia. Aquesta és la recerca participativa que va dirigir la Dra. Peake amb els membres de Red Thread.

Van començar l’any 1992 amb una formació de dos mesos per crear l’equip de recerca. Es va treballar sobre el disseny del qüestionari, les tècniques d’entrevista, el mostreig... Es va veure la necessitat de fer una enquesta i de definir una mostra representativa. En aquest procés de recerca de col·laboració també van prendre la decisió de centrar-se en la capital, Georgetown, on viu el 40% de la població guyanesa, ateses les dificultats que es presentaven per fer treball de camp per tot el país. Van dissenyar la mostra a partir del cens electoral i la van estratificar per classes socials. El treball de camp es va desenvolupar al llarg de tres mesos, amb enquestadores treballant en parelles; les enquestes duraven uns 90 minuts i se’n van obtenir un 90% de respostes.

De l’anàlisi dels resultats Linda Peake va destacar el fet que encara el 80% de la població veu la violència domèstica com un fet comú. D’altra banda el 25% de les dones van declarar haver experimentat violència domèstica i un terç coneixien algú que l’havia experimentat. Tot i així només un 40% han demanat ajuda o han anat a la policia. Va assenyalar que les dones són alhora víctimes i executores de la violència, pel fet que infligeixen violència sobre els infants; un 70% de les dones peguen als seus fills/es i un 80% havien rebut violència quan eren infants.

En la recerca també es va plantejar la necessitat de definir la violència domèstica. Es va definir com qualsevol acte contra una víctima amb què es manté una relació conjugal, d’amor, sexual o algun tipus de dependència que condiciona la vida, el cos, la psicologia i el benestar de les dones i els seus infants. Les relacions de poder en la vida domèstica són complexes, múltiples i contradictòries i no s’ha d’oblidar que les dones viuen en un context patriarcal. La violència domèstica té a veure amb l’autoritat i el control sobre els cossos dels altres.

Per concloure, la professora Peake va assenyalar que rebutjar els mètodes quantitatius no ha estat una tria innocent. Ara bé, si les feministes només podem fer recerca qualitativa només podrem parlar de la naturalesa de la violència domèstica, però no del seu abast. La lliçó d’aquesta experiència concreta per a la geografia feminista anglosaxona és que cal ser més flexible i obert en l’elecció de les metodologies, per tal d’elegir el mètode apropiat en cada moment.

Red Thread ha utilitzat els resultats de l’enquesta en el seu treball de suport a les dones. Disposar de més informació els ha permès demanar finançament per fer treball educatiu, ara també poden intervenir més en les polítiques perquè estan documentades i tenen dades, han après i han guanyat control sobre les dades que els afecten. D’altra banda el procés de recerca ha donat lloc a un equip d’investigadores formades, amb majors oportunitats d’ocupació i de generació d’ingressos.

La sessió va cloure’s amb un torn obert de preguntes i comentaris sobre la tendència d’augment o regressió de la violència domèstica a Guyana i en general, sobre el paper dels governs en aquest tema, sobre les diferències entre grups ètnics, i sobre l’ús d’altres metodologies com els grups focals. [Maria Prats Ferret, gener de 2009].