<<< retrocedir  Un altre fenomen territorial interessant és la migració residencial des del Perth metropolità cap a l'extrem sud-oest de l'estat –l'única àrea (un 12% de l'estat) geogràficament temperada, climàticament no extrema i dotada d'unes condicions acceptables de confort–, però no cap a les àrees rurals interiors (el "cor agrari" del Wheatbelt), sinó cap a la costa, concretament les regions de Peel, South West i Great Southern. Es tracta de gent jubilada del Gran Perth (l'edat mitjana de jubilació a Austràlia és de 56 anys), amb un nivell econòmic alt o mitjà-alt, que decideix anar a viure a la costa del sud de la capital; de professionals liberals que treballen físicament uns pocs dies (al mes o a la setmana) a Perth i que viuen la resta del temps –amb connexió a Internet– en aquestes àrees a migjorn de la ciutat; de persones que, des d'aquestes àrees, es desplacen quotidianament cap a la seva feina a Perth (més de 200 km al nord); o bé d'usuaris de residències secundàries ocupades tots els caps de setmana i les vacances –i, sovint, força més temps. Els paisatges costaners del sud-oest són atractius per la bellesa de les platges i dels boscos (excepcionals en una contrada sense vegetació), per la topografia alterosa (en un país persistentment planer), per les vinyes (sobretot a la vall del Margaret River) o pel patrimoni (per exemple els fars), entre altres atractius.

Les migracions residencials vers el sud-oest originen les comunitats sea/tree, anomenades d'aquesta manera a Austràlia per les raons paisatgístiques principals que motiven la seva aparició (el mar i els boscos). Els problemes de sostenibilitat d'aquestes comunitats emergents

són també punyents, com en el cas de les comunitats mineres, tot i que naturalment difereixen força d'aquests darrers contextos. El fet que els migrants residencials de Perth cap a les comunitats sea/tree tinguin generalment un nivell econòmic elevat motiva una pujada dels preus del sòl, de l'habitatge o dels productes de consum i, consecutivament, fa que s'incrementin els impostos (sobretot, en la mesura que es planteja l'exigència d'uns serveis i unes infraestructures assimilables a les de Perth). La població local preexistent s'incomoda amb aquestes alces i es queixa dels problemes que es produeixen en la sanitat pública, i més en la mesura que molts dels nouvinguts són jubilats. S'origina, així, una bipolaritat molt marcada, en què no hi ha integració sinó més aviat retrets mutus i absència de diàleg (Burnley i Murphy, 2004).

El desenvolupament sostenible de les comunitats sea/tree exigeix una visió integrada i holística de la realitat territorial. És tan important atendre l'impacte ambiental de les noves construccions com els seus aspectes socials (fonamentals, com acabem de veure) i econòmics (l'arribada de nouvinguts crea noves activitats inexistents anteriorment i n'activa les prèvies). Un fenomen particularment insostenible és que cada dia es creuen per la carretera entre el sud-oest i Perth les persones que viuen a les urbanitzacions sea/tree d'alt nivell (i que van a la capital a treballar), d'una banda, i, de l'altra, les persones que van a treballar en hotels o en el servei domèstic d'aquestes urbanitzacions però que no poden viure al lloc en qüestió perquè el preu de l'habitatge els és inassequible (i, per tant, han de residir necessàriament a Perth). Totes aquestes persones es desplacen naturalment amb vehicle privat (sovint amb una única persona dins) i recorren diàriament centenars de quilòmetres entre l'anada i la tornada.

Les geografies ambigües d'Austràlia són múltiples i diverses. Hem tingut ocasió de revisar-ne algunes. Podem concloure la nostra exposició assenyalant que l'explotació dels recursos miners d'Austràlia Occidental ha donat lloc a un creixement substantiu de l'economia australiana, però, tot i el que podria esperar-se, tant la cohesió social com la territorial se n'han ressentit. El creixement econòmic no és per se el problema, sinó la gestió d'aquest creixement, que exigeix unes habilitats específiques que no són, malauradament, gaire habituals a Austràlia. El tema de l'habitatge arreu, les dificultats per crear comunitats mineres o els problemes existents a les localitats sea/tree són manifestacions locals de les desigualtats territorials creixents.

Les referides geografies ambigües només deixaran de ser-ho mitjançant canvis profunds en els mecanismes d'actuació i d'intervenció de les administracions, de les empreses i de les comunitats locals. En el cas de les administracions, convé subratllar que no hi ha hagut en cap sentit unes veritables polítiques d'habitatge. També és un fet punyent que la classe política –pràcticament tota ella d'extracció urbana– desconeix del tot els

problemes, les dinàmiques o les realitats dels territoris situats més enllà del límit de l'àrea metropolitana. Convindria que la política assumís que el mercat no crea per si sol allò que es coneix com a "desenvolupament comunitari"; i que és prioritari i urgent invertir en infraestructures i en serveis de futur (i deixar de pensar, de retruc, en la conveniència de desprendre-se'n). Les empreses, de la seva banda, haurien de començar per ser més honestes amb el govern; per exemple, en el cas específic de l'activitat minera, haurien d'informar-lo sobre la idoneïtat de les àrees d'inversió futures –a fi que s'hi pugui dur a terme una adequada planificació territorial i urbanística. En un altre ordre de coses, les empreses haurien d'actuar més en el pla local i no tant en el global –com acostumen a fer–, mentre que les comunitats, al seu torn, haurien de pensar més en l'escala global i abandonar el nivell local com a escala exclusiva de referència. En aquest sentit, les comunitats han d'entendre que molts dels problemes que pateixen en el pla local són manifestacions de processos globals. En comunitats com les sea/tree és molt necessari treballar en el desenvolupament comunitari sostenible, buscant de la cohesió per damunt de la diferència de sensibilitats i de condicions socioeconòmiques. Perquè tot això sigui possible, i per fer front al replegament de l'estat inherent a les consignes neoliberals, hi ha, a criteri nostre, un únic camí: potenciar el planejament amb fermesa i resolució. Un planejament concebut sobre la base d'una governança òptima, i que apunti cap a una comprensió àmplia dels problemes del desenvolupament social comunitari, dels conflictes lligats amb la sostenibilitat i, finalment, dels reptes globals de l'economia regional. Sense perdre de vista qüestions que fins ara s'han deixat en un segon pla, com la imprescindible protecció dels espais agraris.

Més enllà de qualsevol ambigüitat, tenim l'absolut convenciment que una activitat globalment reordenadora com la que preconitzem ha d'estar liderada pel sector públic. Sense cap mena d'excusa. [Valerià Paül i Carril; Joan Tort i Donada]

Referències

Burnley, I.H. & Murphy, P.A. (2004): Sea Change: Movement from Metropolitan to Arcadian Australia. Sydney: University of New South Wales Press.
Carroll, J. (ed.) (1992): Intruders in the Bush: the Australian quest for identity. Melbourne: Oxford University Press.
McKenzie, F. i Stehlik, D. (2005): "Futures for the Western Australian Wheatbelt – Is 2030 Already Here?", Australian Journal of Agricultural Research, 56: 537–551.
McKenzie, F. i Tonts, F. (2005): "The re-emergence of regional policy and planning in Western Australia", Planning Practice and Research, 20(2): 201–219.
Tonts, M. i Paül, V. (2005): "Paternalismo estatal y desarrollo de la agricultura extensiva en Australia Occidental", Ería, 68: 297–313.
Tonts, M. (2002): "State Policy and the Yeoman Ideal: Agricultural Development in Western Australia, 1890–1914", Landscape Research, 27(1): 103–115.