<<< retrocedir  El patró territorial bàsic de la nova ocupació a Austràlia Occidental són feines localitzades a Perth i el que s'anomena l'ocupació fly-in fly-out, és a dir, persones (sobretot homes) que treballen de forma concentrada durant un determinat període de temps a les regions mineres, sobretot les del nord (Pilbara i Kimberley), i que tornen a Perth, on viuen les seves famílies, els caps de setmana o quan poden concentrar dies festius. De fet, al període 1996–2006 l'ocupació en el sector miner ha pujat un 105% al Gran Perth i només un 29% a la resta de l'estat, cosa que fa pensar que hi ha un gran nombre d'empadronats a Perth que no treballen a la ciutat sinó que tenen una feina fly-in fly-out. Fins i tot es té coneixement de persones que practiquen aquesta dinàmica fly-in fly-out des dels estats orientals (en especial Nova Gal·les del Sud, Tasmània i Victòria) i des de Nova Zelanda. Tanmateix el fet que el cens federal no pregunti per aquesta mobilitat laboral motiva que se'n tingui un desconeixement precís, i a hores d'ara diferents equips investigadors del país estan pressionant l'ABS perquè inclogui aquest afer al proper exercici censal.

Específicament pel que fa a les polítiques d'habitatge a l'estat, convé tenir en compte que inicialment la gent ocupada en el sector miner a les regions remotes va viure en cotxes o en tendes. Les autoritats han intentat millorar aquesta situació, però la seva intervenció és extraordinàriament lenta i maldestra. Cal no perdre de vista que les zones mineres del nord d'Austràlia Occidental tenen unes condicions climàtiques extremes (suara al·ludides, a les quals convindria afegir la recurrència dels tornados), i els preus de la construcció són considerablement alts –en comparació amb els de les zones urbanes. A més, s'han de portar els materials des del sud, a milers de quilòmetres, i també cal portar-hi els paletes. Paletes que, generalment, no estan gaire disposats a traslladar-se a tanta distància i a una zona desèrtica, de manera que solen demanar sous molt alts. Per intentar estalviar o minimitzar aquests costos, no és estrany que hom construeixi les cases a l'àrea de Perth per simple juxtaposició de mòduls i les dugui amb camió milers de quilòmetres cap al nord.

L'alta demanda d'habitatge en aquestes zones mineres ha acabat de fer pujar els preus residencials a uns nivells inversemblants –molt superiors als del Perth metropolità. I, en contra del que es podria pensar, els preus dels habitatges a Perth són més alts que els de Sydney, sobretot a causa de la forta demanda existent a Austràlia Occidental, més gran que la dels estats orientals. Perth és considerada la 11a ciutat del món amb l'habitatge més inassequible (en un rang de 157 ciutats estudiades en una recerca a nivell mundial) (4). Alhora que es produeix aquesta evolució, la preferència pels habitatges unifamiliars a Austràlia no disminueix, fins i tot s'exacerba. A Austràlia hom prefereix de forma sistemàtica les "McMansions", és a dir, cases amb quatre o més habitacions, malgrat que la grandària mitjana de les unitats de convivència està baixant. Des de 1995 el 60% de les cases construïdes a Austràlia són "McMansions".

Imatges 1. Precarietat de l’habitatge a dues comunitats mineres de Pilbara: Dampier i Pannawonica. Fotografies de Fiona McKenzie (maig–juny de 2006).

Més enllà del cost de construcció i manteniment d'assentaments humans estables en àrees remotes, cal no perdre de vista que la inversió en aquest sentit és molt controvertida i no està exempta de polèmica. En efecte, en la mesura que els recursos miners s'esgotaran en un termini relativament previsible, l'administració sovint argüeix que no té sentit plantejar-se una urbanització formal. Ara bé, la força laboral hi està vivint de forma molt precària i és injustificable que no es facin les inversions oportunes per millorar la qualitat de vida i garantir uns estàndards mínims d'habitabilitat. La dificultat d'atraure famílies senceres a regions remotes és també causa

i conseqüència dels problemes de l'habitatge, i de retruc alimenta els fluxos fly-in fly-out. Alhora, els serveis públics de salut o ensenyament no estan pas garantits en aquestes àrees, per mera desídia governamental, qüestió que al capdavall repercuteix en una dificultat seriosa de crear comunitats reals en regions remotes. A ningú no se li escapa que tot el sistema fly-in fly-out es manté pels baixos preus dels viatges en avió, però es plantegen dubtes raonables sobre la sostenibilitat global d'aquest sistema a mitjan termini.

L'habitatge no és, emperò, l'únic problema territorial que es detecta en aquesta geografia ambigua d'Austràlia. En el cas concret d'Austràlia Occidental, el fet que la frenètica construcció residencial al Gran Perth hagi malmès les millors terres agrícoles ha comportat que el proveïment alimentari no estigui garantit. Avui dia, una bona part dels productes frescos de Perth es transporta amb avió des de la regió de la Gascoyne, gairebé 1000 km al nord de la capital. En una situació d'augment marcat dels costos de transport, la inflació dels preus dels productes bàsics alimentaris ha estat molt preocupant els darrers mesos i, de fet, a hores d'ara s'estan començant a prendre mesures contundents per preservar de forma estratègica les millors terres agrícoles al voltant de Perth.  seguir >>>